L'obra, de prop de 600 pàgines, documenta el parlar actual del municipi, una variant del català oriental salat que es troba en procés de recessió
La diputada Natàlia Figueras ha participat en l'acte, en què s'ha presentat la parla tossenca com a patrimoni immaterial i tret identitari del municipi
La presentació del llibre El català de Tossa: Un dels parlars salats de la Costa Brava, d'Andreu Bosch Rodoreda i Carmelo Sallés Fernández, ha omplert aquest dissabte la sala La Nau de l'Ajuntament. Es tracta d'un extens treball destinat a preservar la parla tossenca com a patrimoni immaterial i tret identitari del municipi.
L'acte ha comptat amb la participació de Lídia Pons Griera, catedràtica jubilada de la Universitat de Barcelona, codirectora de l'Atles lingüístic del domini català i autora també del pròleg del llibre que s'ha presentat; la diputada de la Diputació de Girona Natàlia Figueras; l'arxiver municipal, David Moré; l'alcalde de Tossa de Mar, Martí Pujals, i els dos autors de la publicació.
El català de Tossa: Un dels parlars salats de la Costa Brava és el número 21 de la col·lecció «Quaderns d'Estudis Tossencs» i ha estat editat amb el suport de l'Arxiu Municipal de Tossa de Mar, la Diputació de Girona i l'Institut Ramon Muntaner.
Es tracta d'un treball de més de dotze anys de recerca, amb prop de 600 pàgines, que ofereix una descripció rigorosa del parlar actual de Tossa, una variant del català oriental salat que encara perviu al municipi, tot i trobar-se en procés de recessió.
L'obra respon a un dels objectius del Centre d'Estudis Tossencs: descriure el parlar actual de Tossa, en procés de recessió, on encara s'utilitza, amb vitalitat reduïda, l'article salat.
La doble autoria del llibre reflecteix el procés d'elaboració de la recerca. Carmelo Sallés, estudiós autodidacte vinculat al Centre d'Estudis Tossencs, ha recollit durant més de vint-i-cinc anys un ampli inventari lèxic i expressiu del parlar de Tossa a partir d'entrevistes i de l'observació directa com a parlant habitual. Andreu Bosch, filòleg i lingüista, ha estat l'encarregat de sistematitzar i descriure científicament aquest material, aportant-li el rigor acadèmic necessari.
La diputada Natàlia Figueras ha destacat en la seva intervenció: «Des de fa anys, la Diputació de Girona impulsa i dona suport a estudis lingüístics, històrics i culturals que permeten aprofundir en el coneixement dels nostres municipis i del nostre patrimoni immaterial. La seva col·laboració en la publicació d'aquest llibre n'és una mostra clara: un compromís ferm amb la divulgació científica i amb la preservació dels trets que fan singular la nostra demarcació. Aquest suport institucional és clau perquè recerques com aquesta vegin la llum i arribin a tota la ciutadania».
El llibre consta de tres parts diferenciades: una introducció, una caracterització fònica i morfosintàctica i un apartat de lèxic.
A més del seu interès lingüístic, l'obra ofereix una immersió en la cultura i la societat tradicional de Tossa, amb nombrosos exemples que descriuen oficis, feines i maneres de viure que formen part d'un llegat en procés de desaparició.
Amb 576 pàgines, inclou moltes imatges, entre les quals hi ha diverses il·lustracions realitzades per artistes locals o vinculats d'una o altra manera a Tossa.
El llibre es clou amb una picada d'ullet als vincles lingüístics, històrics i culturals de Tossa amb l'Alguer, que al llarg del llibre són destacats en diverses ocasions. Així, per exemple, a Tossa i a l'Alguer, de l'eriçó de mar (garota o garoina en altres pobles) se'n diu bogamarí. Precisament, és el dibuix d'aquest animal fet per la il·lustradora Pilarín Bayés el que ocupa la portada del llibre, junt amb una conversa per WhatsApp amb expressions i paraules de la parla tossenca.
El text que tanca el llibre, amb una imatge des de la muralla de l'Alguer orientada a la costa catalana, i una altra de la badia de Tossa orientada a la costa algueresa, com a símbol d'aquest vincle secular, és el següent:
«Aquest llibre s'ha acabat d'imprimir el setembre de 2025, l'any en què Ventura Anson, nodridor de textos per a aquest llibre, hauria fet vuitanta anys; i l'any del centenari del naixement de l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, que fa molt temps ja ens va indicar el vincle entre el tossenc i l'alguerès a partir de la paraula bogamarí. Un nexe d'unió que també és en la gènesi d'aquest llibre, ja que Carmelo Sallés i Andreu Bosch es van conèixer el 2013 a l'Alguer, bressol d'un vincle mariner de segles.»
El llibre es pot adquirir a la Casa de Cultura i a l'Arxiu Municipal de Tossa de Mar.
