Va començar la seva trajectòria professional al Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, on va treballar com a arqueòloga i investigadora des del 1975 fins al 1992
La diputada Míriam Lanero ha participat a l'acte d'homenatge i a la visita guiada al jaciment ibèric del Mas Castellar, de Pontós
Aquest diumenge ha tingut lloc a Pontós l'homenatge a l'arqueòloga Enriqueta Pons, amb la presència de Barbara Mieke Van Hoestenberghe, alcaldessa de Pontós; Enriqueta Pons, arqueòloga homenatjada; Míriam Lanero, diputada de la Diputació de Girona; Carme Renedo, diputada del Parlament de Catalunya; Elena Rodríguez, Aurora Martín, Esther Rodrigo i Maribel Fuentes, arqueòlogues; regidors i regidores de l'Ajuntament de Pontós, i veïns i veïnes del municipi.
Durant l'acte d'homenatge ha tingut lloc una conversa sobre el món de l'arqueologia i la dona, a càrrec de les arqueòlogues Elena Rodríguez, Aurora Martín, Esther Rodrigo i Maribel Fuentes, i s'ha entregat a Enriqueta Pons una placa commemorativa i un ram de flors.
A més, els assistents han pogut veure una exposició de peces trobades al jaciment.
Tot seguit s'han traslladat al jaciment ibèric del Mas Castellar _que Enriqueta Pons ha investigat durant més de trenta anys_, on s'han fet visites guiades, a les quals hi ha hagut més de dues-centes persones inscrites.
La diputada Míriam Lanero ha destacat en la seva intervenció que: «L'Enriqueta Pons va començar la seva trajectòria al Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, on va treballar com a arqueòloga i investigadora des del 1975 fins al 1992. Van ser anys intensos, fonamentals, construïts amb una barreja d'audàcia, rigor científic i una passió inesgotable pel coneixement del passat. Una passió que, de fet, la va conduir fins aquí, a aquest jaciment de Pontós, on va centrar més de trenta anys de recerca profundíssima, pacient i metòdica».
«Però la història de l'Enriqueta no és només la d'una arqueòloga brillant. És també la història d'una vocació guanyada a força d'esforç personal i de talent, d'una dona que va créixer a l'Hospici i que, gràcies a les beques de la Diputació de Girona _tal com explica ella mateixa_ va poder seguir estudiant, avançar i arribar fins al doctorat. La seva vida és un exemple de com el coneixement pot transformar destins, i de com les institucions públiques, quan confien en les persones, poden ajudar a fer florir carreres que acaben deixant una petjada col·lectiva».
