L'arquitecte Carles Oliver hi ha pronunciat la conferència inaugural, «Territoris de pedra i aigua»
Organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals, el Col·loqui té lloc a Banyoles els dies 3, 4 i 5 d'octubre
Aquest divendres s'ha inaugurat el XXXI Col·loqui de Tardor 2025, organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona. El Col·loqui es duu a terme els dies 3, 4 i 5 d'octubre i està centrat en la pedra de Banyoles
L'acte ha tingut lloc a l'auditori de l'Ateneu de Banyoles, amb la participació del president de la Diputació de Girona i alcalde de Banyoles, Miquel Noguer; el vicerector de Personal de la Universitat de Girona, Joan Andreu Mayugo, i la presidenta del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, Roser Masgrau.
La conferència inaugural, «Territoris de pedra i aigua», ha anat a càrrec de Carles Oliver, arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i mestre d'obres.
La proposta del Centre d'Estudis i la Universitat de Girona gira enguany a l'entorn de la pedra de Banyoles, el conegut travertí, amb diferents ponències al llarg dels tres dies i una visita que recorre els espais on es pot observar la formació i l'extracció d'aquesta roca (les Estunes i l'Estany), i l'aplicació arquitectònica a la ciutat de Banyoles.
Els organitzadors ens conviden a mirar la pedra no només com a material constructiu o element del paisatge, sinó com a testimoni silenciós de la història del municipi: la pedra que aguanta, que perdura, que ens parla del pas del temps i de les formes de vida que han configurat el paisatge banyolí.
El gruix de la programació es concentra aquest dissabte al Club Natació Banyoles, amb les ponències següents:
- «El travertí, quan l'aigua es transforma en roca», a càrrec de Salvador Sarquella Canals, biòleg.
- «La pedra de Banyoles: dos milions d'anys de presència lacustre al Pla de l'Estany», a càrrec de David Brusi Belmonte, doctor en geologia, del Grup de Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB) del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona.
- «Diàleg de pedres: la calcària de Girona i el travertí de Banyoles», a càrrec de Pere Freixas i Camps, doctor en història de l'art per la Universitat de Barcelona.
- «L'èxit del travertí en època medieval, a Banyoles... i més enllà», a càrrec de Miquel Àngel Fumanal i Pagès, doctor en història de l'art per la Universitat de Barcelona.
- «La pedra i l'aigua: recs, regueres i tanques. El paisatge de les hortes del Sotamonestir», a càrrec de Josep Callís i Figueres i Vicenç Muriscot Figueras, arquitectes.
- «Usos constructius de la llosa i la pedra de Banyoles dels segles XVI al XIX», a càrrec de Guerau Palmada Auguet, historiador, i Antoni Bramon Serra, arquitecte tècnic.
- «Propietats mecàniques de la pedra de Banyoles: anàlisi comparada», a càrrec de Miquel Llorens Sulivera, doctor i professor de la Universitat de Girona.
- «L'extracció de la pedra, les pedreres i els picapedrers», a càrrec de Ramon Ripoll Masferrer, arquitecte, doctor i professor de la Universitat de Girona.
- «El valor de les construccions tradicionals amb pedra», a càrrec del GRETA, Grup de Recerca i Estudi de la Tradició Arquitectònica.
El Col·loqui de Tardor es tanca diumenge amb una visita comentada als espais d'extracció del travertí.
Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona i alcalde de Banyoles, ha destacat: «Des de la Diputació de Girona, compartim plenament la voluntat que el coneixement _sigui històric, patrimonial, urbanístic o paisatgístic_ sigui obert, compartit i posat al servei del territori. És per això que donem suport a iniciatives com aquest Col·loqui de Tardor, que no només posen en valor aspectes singulars d'un municipi concret _en aquest cas, Banyoles_, sinó que ho fan amb una vocació clara de transferència de coneixement i de reflexió col·lectiva».
