El castell d'Esponellà
Plafó 1. Barbacana
El castell d'Esponellà
El castell està situat damunt d'un turó amb un ampli domini visual del seu entorn i del riu Fluvià. Les primeres notícies daten del segle XI, quan s'esmenta l'existència d'una petita fortificació. L'any 1265 el rei Jaume I atorgà el dret de construir el primer castell, tot i que la majoria d'estructures que actualment són visibles corresponen a les obres d'ampliació que es van fer al segle XV.
L'entrada al castell era a través de la barbacana, un fortí avançat envoltat d'un fossat. Passada la portalada, s'arribava al pati d'armes, coronat amb un gran arc que encara conserva els escuts de les famílies Corbera i Desplà, promotors de la gran reforma del segle XV.
Les estances inferiors del castell eren destinades al treball i a l'emmagatzematge. S'han conservat elements singulars, com les arrencades de dos grans arcs de mig punt, piques de pedra per guardar oli i una gran fresquera subterrània.
Des del pati d'armes, pujant per una rampa, s'arriba a la capella i les estances superiors, on es conserven els vestigis d'un trull d'oli i un paviment de lloses de travertí. També des del pati arrenca l'escala que portava al primer pis, utilitzat com a residència dels barons, del qual només s'han pogut recuperar elements arquitectònics rellevants com llindes o brancals d'obertures.
Plafó 2. Entrada
Història i evolució
Durant les excavacions que s'han fet al castell, s'han recuperat diversos fragments de material d'època romana, que podrien indicar l'existència d'una torre de control del territori i del pas del riu Fluvià.
La primera referència escrita d'Esponellà, de l'any 921, parla de l'altar de Sant Cebrià de l'església parroquial. Hi ha una única referència a una petita fortificació o torre de guaita, de la qual eren castlans, durant el segle XI, els Creixell de Borrassà.
L'any 1265, el rei Jaume I va atorgar a Guillem de Palera el dret de construir un primer castell, amb l'obligació de prestar-li homenatge. La fortificació ocupava la part superior del turó. El seu perímetre tenia forma aproximadament triangular i estava envoltat d'una muralla, de la qual actualment es conserven els costats nord i oest.
Els escrits de Gaspar de Berart, del segle XVIII, parlen del mal estat del castell a principis del segle XIV: «[...] fou també dirruit o es troba dirruit en 1308». Posteriorment, l'any 1382, quan n'era propietari Guillem Colteller, Gaspar de Berart esmenta: «Nota que dit castell fou dirruit en 1382 y reedificat de bens propis del sotsveguer y jutge de Besalú en castich de la pertorbació feta per ells al Sr. De Esponellà».
A la segona meitat del segle XV i amb el casament d'Aldonça de Corbera amb Guerau Desplà, es va dur a terme una ampliació i remodelació total del castell: la muralla perimetral es va reforçar amb la construcció d'una escarpa exterior i una barbacana davant de la porta d'entrada al castell, l'edifici es va ampliar amb noves estances al costat de migdia, i l'interior es va ennoblir i embellir.
El mes de novembre de 1647 se celebrà la darrera missa a la capella del castell, que encara es mantenia en bones condicions. Tanmateix, tal com explica Gaspar de Berart, l'any 1656 ja estava abandonat i mig derruït, i en va començar l'espoli.
Plafó 3. Escala del pati d'armes
La baronia o senyoria d'Esponellà
Guillem Colteller, després d'adquirir el castell, els molins, el lloc i el terme d'Esponellà l'any 1377 i esdevenir-ne el senyor jurisdiccional a partir del 1381, podia exercir el «mer i mixt imperi», que significava la més alta jurisdicció criminal i la facultat de decidir en causes civils, contencioses, administratives i criminals amb penes lleus.
Era una relació de domini total del senyor sobre la població que vivia a les terres de la seva propietat. Després de les Guerres Remences i de la Sentència arbitral de Guadalupe, l'any 1486, es resolia el conflicte entre senyors i pagesos. Tot i així, es pagaven censos pels masos i les terres, en reconeixement de la propietat directa del senyor.
El primer títol nobiliari de baró d'Esponellà va correspondre a Gaspar de Berart i Cortiada, propietari del castell. Durant el setge borbònic a Barcelona (1713-1714), va ser capità de la Coronela (milícia defensiva de la ciutat). Exiliat a Viena després de la caiguda de Barcelona, l'any 1717 l'arxiduc Carles d'Àustria li va concedir el títol de baró d'Esponellà en agraïment dels seus serveis, distinció que li fou reconeguda poc després per Felip V.
El títol de baró va ser rehabilitat l'any 1899 pel rei Alfons XIII, a favor d'Epifani de Fortuny i de Carpi, atès que la seva mare, Bernarda de Carpi i de Berart, era descendent directa del primer baró d'Esponellà. Actualment, la titularitat de la baronia i la propietat del castell continuen sent de la família Fortuny.
Plafó 4. Pati descobert
Els senyors i senyores del castell
L'any 1381, la fortificació va passar a ser un castell termenat, amb una jurisdicció o terme adscrit, i Guillem Colteller va esdevenir el primer baró d'Esponellà. Malgrat els penons reials que onejaven al castell, els primers anys s'hi van produir diversos assalts, motivats pel rebuig a la nova baronia.
La filla de Guillem, Margarida Colteller, es va casar amb Jaume de Campllong, i quan aquest va morir, en va heretar la titularitat de les senyories de Púbol i Esponellà. Entorn de l'any 1420, es va casar novament, aquesta vegada amb el cavaller Bernat de Corbera. Margarida Colteller va deixar els seus béns a la seva neta Aldonça de Corbera, que l'any 1459 es va casar amb Guerau Desplà i d'Oms, membre d'una de les famílies més importants de Catalunya. I Aldonça promogué obres molt importants d'ampliació i embelliment del castell.
El patrimoni familiar fou heretat per la seva filla, Anna Desplà i de Corbera. Aquesta es va casar amb Miquel Joan de Gralla, un alt funcionari reial de Ferran el Catòlic, i va designar hereu universal el seu fill Francesc de Gralla i Desplà. Heretà la seva neta Lucrècia de Gralla i d'Hostalric, que es va casar amb Francesc de Montcada i de Cardona. Finalment, el darrer baró de la nissaga va ser Gastó de Montcada i de Gralla, que es va vendre la propietat. Des del primer moment, els senyors i senyores d'Esponellà només residien al castell de manera molt puntual i eren representats a la baronia pels seus administradors.
Plafó 5. Zona del magatzem amb arcs
Abandonament i recuperació del castell
A partir de l'abandonament del castell, cap a mitjan segle XVII, va començar l'espoli de tots els elements arquitectònics aprofitables. Aquest saqueig es va perllongar fins als anys seixanta del segle passat.
La recuperació de les restes del castell s'inicià a finals dels anys noranta del segle XX, quan un grup de veïns del poble, de manera voluntària, va començar a desbrossar, desenrunar i consolidar algunes de les estructures de la fortificació. També es van portar a terme diverses campanyes de camps de treball, entre els anys 1999-2000 i 2013-2019.
L'any 2014, el servei de Monuments de la Diputació de Girona va redactar el projecte de restauració del castell, i des d'aquell moment en dirigeix i coordina els treballs d'excavació i recuperació, promoguts i finançats per l'Ajuntament d'Esponellà, amb la participació de la Diputació de Girona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Prèviament a aquests treballs, la família Fortuny, barons d'Esponellà i propietaris del castell, havien signat un document de cessió del castell en favor de l'Ajuntament d'Esponellà, fet que ha possibilitat la intervenció i la recuperació de l'edifici.
Aquests treballs han comportat l'excavació arqueològica de les restes del castell, que ha permès comprendre el funcionament i la configuració del conjunt. També s'ha dut a terme una important tasca de consolidació i restauració de les estructures que se n'havien conservat, algunes de les quals estaven en perill imminent d'ensorrament. Finalment, s'ha adequat el recorregut per a la visita, i s'ha aconseguit així la recuperació i la revaloració d'uns dels elements històrics i arquitectònics més importants del Pla de l'Estany.
Plafó 6. Entrada de la capella
Els Berart, nous barons d'Esponellà
Al començament del segle XVII, el castell va canviar de propietari diverses vegades. Gastó de Montcada i de Gralla el va vendre a Jeroni Vila i d'Hortis, ciutadà honrat de Barcelona, que el va deixar en testament a la seva neta, Beatriu Vila, que va morí prematurament, i en va rebre l'herència el seu germà, Jaume Ramon Vila i d'Hortis, prevere de la Seu de Barcelona.
El 20 de febrer de 1637, Jaume Ramon Vila va vendre el castell a Josep de Berart i de Gassol, ciutadà de Barcelona, que va rebre el privilegi de cavaller el juliol del mateix any. Un dels personatges més il·lustres i coneguts de la família Berart és Gaspar de Berart i Cortiada, que l'any 1717 va rebre el títol nobiliari de baró per part de l'arxiduc Carles d'Àustria, títol que, posteriorment, l'any 1728, li va ser reconegut per Felip V.
Gaspar de Berart i Cortiada, malgrat que residia a Barcelona, va sol·licitar el permís per reconstruir el castell i així poder emmagatzemar els productes procedents dels delmes i els censos de la baronia. L'any 1731 va adquirir una casa al carrer Major de Banyoles, on va fixar el seu escut nobiliari. Actualment, aquesta peça és damunt la porta d'entrada de cal Baró, seu de l'Ajuntament d'Esponellà.
Tanmateix, la figura de Gaspar de Berart va més enllà del fet militar. També va mostrar un gran interès per la història. Va documentar i comentar antics textos referents a la història d'Esponellà, així com de les jurisdiccions medievals i dels castells termenals en general.
Després dels Berart, els propietaris del castell van passar a ser les famílies Fluvià, Carpi i, finalment, els Fortuny, sempre per matrimoni o descendència. El títol de baró va ser rehabilitat l'any 1899 pel rei Alfons XIII, a favor d'Epifani de Fortuny i de Carpi, atès que la seva mare, Bernarda de Carpi i de Berart , era descendent directa del primer baró d'Esponellà. Fins al moment actual, la titularitat de la baronia i la propietat del castell continuen sent de la família Fortuny.
Plafó 7. Capella
La capella
La primera notícia d'una capella dins el castell correspon a l'any 1386, quan l'infant Joan concedí als prohoms d'Esponellà el dret de crear una confraria que es constituiria a l'església del castell. Pocs anys després, el 1399, es parlava de la «capella de Nostra Senyora de l'Esperança, construïda dins lo castell d'Esponellà».
El presbiteri està pavimentat amb rajoles esmaltades de color blau amb el motiu decoratiu de la rosa gòtica, i a la resta de la sala el paviment combinava cairons amb rajoles decorades. Al sostre hi havia un arc d'alabastre amb decoracions motllurades i les parets tenien motius amb pintura negra i vermella. La porta d'entrada també era l'alabastre, amb una llinda decorada amb un corb, símbol de la família Corbera.
Diu la llegenda que, a mitjan segle XVII, el baró va ordenar matar el mossèn de la capella del castell, perquè havia començat a celebrar la missa abans que ell arribés. És cert que el mossèn va tenir una tràgica mort, per ordre dels inquisidors de Barcelona. A la consueta de la parròquia d'Esponellà hi ha una anotació de mitjan segle XVIII que recull el fet següent: «Als 1 de Novembre de 1647, al revestirse pera dir missa en la capella del castell de dita baronia, lo Rt. Pera Pifarrer, Rr. De Esponellà, li tiraren dos o tres escopetades lo dia de tots sants de dit mes y añ y morí lo dia 15 havent rebut tots los sacraments. No se digué més missa en dita capella».
Plafó 8. Trull
L'economia
Els ingressos de la baronia procedien sobretot dels impostos que cobraven als seus serfs. La població pagava drets i impostos al senyor, en efectiu o en espècies, en reconeixement de la seva propietat directa. La documentació de l'època revela que els pagesos pagaven en espècies amb blat, ordi, civada, oli, vi, raïm, gallines, pollastres, ous, formatge, oques i palla.
A part dels delmes i els censos, el patrimoni de la baronia permetia obtenir altres fonts d'ingressos. El més important era l'explotació del bestiar i de les terres de la propietat.
Cal destacar també el pontatge, que és l'impost que es pagava per poder travessar el pont sobre el riu Fluvià. Alhora, des d'antic, la jurisdicció d'Esponellà tenia molins que aprofitaven la força de l'aigua del Fluvià. Els vassalls de la demarcació estaven obligats a utilitzar el molí de la demarcació per moldre els grans, i a mantenir en bon estat la resclosa. A més, la baronia mantenia en emfiteusi (el dret d'ús a canvi del pagament d'un cànon anual) el control de les aigües del Fluvià que travessen el seu territori i el dret de pesca, la carnisseria, la taverna i la fleca dins la jurisdicció.
El trull d'oli
L'espai on som correspon a un trull destinat a l'obtenció d'oli. Malgrat les poques restes que se n'han conservat, hi ha tots els elements que formen l'espai. El més important és l'àmbit de les moles, on encara es conserva una part de la sotana o sotamola, la mola inferior. També hi ha el fonament de les càbries, l'estructura de ferro i fusta que permetia el treball de la mola; una sitja per emmagatzemar les olives abans de la molta, i una pica que contenia aigua, entre altres elements.