La Torratxa de Vilablareix
Plafó 1
Una vil·la romana al pla de Girona
A l'època romana era habitual que, a l'entorn de les ciutats, els membres de les elits dirigents posseïssin grans vil·les suburbanes. A banda de ser un lloc de residència, les vil·les complien una funció econòmica, ja que eren centres d'explotació agrícola. Alhora, representaven un símbol de poder dels seus propietaris. En general, solien comptar amb totes les comoditats possibles: eren edificis espaiosos, amb cambres profusament decorades, grans banys, patis i espais enjardinats. Era habitual bastir les vil·les prop de les vies de comunicació principals, pròximes a cursos d'aigua i sobre petites elevacions que permetien als propietaris controlar els seus dominis.
L'anomenada vil·la de Sant Menna complia totes aquestes característiques. S'assentava sobre una petita elevació, emmarcada per petits cursos d'aigua i sobre una gran plana que s'estenia fins a la ciutat romana de Gerunda. Alhora, estava situada prop de l'eix viari principal del país, la via Augusta, que comunicava Roma amb Cadis. I, secundàriament, també discorria prop seu un ramal de la via que unia Girona i la plana de Vic.
Malauradament, les restes de la vil·la, situades sota l'actual església de Sant Menna, pràcticament no s'han conservat, atès que van ser destruïdes en època medieval i moderna. Com a únic element indicatiu de la rellevància d'aquesta vil·la, actualment es conserven els vestigis dels banys, els quals eren un símbol clar de riquesa, per les seves característiques quant a la construcció, el funcionament i el manteniment.
Plafó 2
Una necròpolis familiar
Els cementiris de les vil·les se situaven una mica allunyats de la casa principal i prop dels camins més concorreguts, on els monuments funeraris eren ben visibles pels transeünts. En general, a les necròpolis s'hi agrupaven tombes senzilles, dels esclaus i treballadors de la propietat, les quals s'organitzaven a l'entorn d'alguna altra que era més destacada i monumental i que pertanyia als propietaris.
En el cas de Vilablareix, el cementiri se situava enmig d'uns camps propers i s'organitzava a l'entorn d'un gran mausoleu turriforme. El monument funerari de la Torratxa de Vilablareix és, sens dubte, el que es manté en més bon estat, el més conegut i, possiblement, el més interessant de tots els que es conserven en el territori nord-oriental del Principat. El nom Torratxa està documentat des de l'any 1892, però el monument també es coneix com a Torre dels Gavatxs, Torre dels Moros, Pou dels Moros o mausoleu de Vilablareix.
De la torre només, se'n conserva l'estructura interna, bastida amb formigó romà, la qual data de mitjan segle II. Originàriament devia estar arremolinada, pintada i revestida parcialment amb plaques de pedra. L'estructura consta d'una planta baixa, on se situava la tomba pròpiament dita, i de dos pisos en alçada, coberts ambdós per una volta de canó. Al primer nivell s'obre una gran fornícula central, on es devien alçar les escultures del propietari i la seva família, i, a sota, encastada al mur, hi havia una gran placa, avui desapareguda, amb una inscripció funerària. Al pis superior hi havia un espai tancat que originalment tenia una coberta piramidal. Se'n desconeix la funció, però l'existència de petits nínxols als murs laterals fa pensar que podria haver funcionat com a columbari, per acollir les cendres de membres de la família i servents més propers. Les excavacions arqueològiques han confirmat que al voltant d'aquesta torre hi havia altres monuments més petits, avui dia arrasats, i tombes més senzilles pertanyents a esclaus i treballadors de la vil·la.
Plafó 3
La restauració del mausoleu
La Torratxa havia arribat fins als nostres dies en un relatiu bon estat de conservació. Tot i així, acusava un estat d'abandó generalitzat. La vegetació ocultava bona part de l'alçària del monument, i l'accés era impracticable.
Els treballs de restauració es van iniciar amb una neteja i adequació de l'entorn immediat: es va retirar la vegetació i es va recuperar la cota original d'ús de la torre, a un nivell inferior al del camp on s'emplaça. Juntament amb aquesta actuació, també es va dur a terme una campanya arqueològica per descobrir les restes de les altres dues torres funeràries que es van construir al voltant de la Torratxa, de les quals malauradament només en quedaven els vestigis dels fonaments. Aquests dos elements es van indicar a nivell de paviment.
L'estructura de la Torratxa va ser objecte d'una neteja i consolidació general dels paraments: es van eliminar pàtines biològiques i brutícia generalitzada, així com el blanquejat que recobria els totxos contemporanis afegits durant l'actuació de principis dels anys 2000, per tal que la intervenció s'integrés cromàticament a la resta de paraments del monument. Pel que fa a la faixa perimetral de totxo, s'hi van incorporar algunes peces noves, per assegurar l'estabilitat de l'element.
Com que una de les causes principals de degradació de la Torratxa era l'entrada d'aigua des del pis superior i a través del forat de la volta, es va decidir incorporar una coberta que, d'una banda, protegís el monument i que, de l'altra, recuperés la fesomia de la coberta original, que era piramidal, tal com indiquen els testimonis conservats del coronament.
Finalment, cal donar les gràcies a la família Aliu i Romero per la seva generositat en el traspàs de la torre funerària romana. El seu gest ajuda a preservar el patrimoni històric per a futures generacions.
Panel 1
Una villa romana en la llanura de Girona
Durante la época romana era habitual que, alrededor de las ciudades, los miembros de las élites dirigentes poseyeran grandes villas suburbanas. Aparte de ser un lugar de residencia, las villas cumplían con una función económica, ya que eran centros de explotación agrícola. Al mismo tiempo, representaban un símbolo de poder de sus propietarios. En general, solían disponer de todas las comodidades posibles: eran edificios amplios, con cámaras profusamente decoradas, grandes baños, patios y espacios ajardinados. Era habitual construir las villas cerca de las vías de comunicación principales, cerca de los cursos de agua y sobre pequeñas elevaciones que permitían a los propietarios controlar sus dominios.
La llamada villa de Sant Menna cumplía con todas estas características. Se asentaba sobre una pequeña elevación, enmarcada por pequeños cursos de agua y sobre una gran llanura que se extendía hasta la ciudad romana de Gerunda. Asimismo, estaba situada cerca de un eje viario principal del país, la vía Augusta, que comunicaba Roma con Cádiz. Secundariamente, también discurría cerca de un ramal de la vía que unía Girona y la plana de Vic.
Lamentablemente, los restos de la villa, situados debajo de la actual iglesia de Sant Menna prácticamente no se han conservado, ya que se destruyeron durante la época medieval y moderna. Como único elemento indicativo de la relevancia de esta villa, actualmente se conservan los vestigios de los baños, un claro símbolo de riqueza por sus características en cuanto a la construcción, funcionamiento y mantenimiento.
Panel 2
Una necrópolis familiar
Los cementerios de las villas se encontraban un poco alejados de la casa principal y cerca de los caminos más concurridos, donde los monumentos funerarios eran bien visibles por los transeúntes. En general, en las necrópolis se agrupaban tumbas sencillas, de los esclavos y trabajadores de la propiedad, las cuales se organizaban alrededor de otra que era más destacada y monumental, y que pertenecía a los propietarios.
En el caso de Vilablareix, el cementerio se encontraba en medio de unos campos cercanos que se organizaban en torno a un gran mausoleo turriforme. El monumento funerario de la Torratxa de Vilablareix es, sin duda, el que se mantiene en mejor estado, el más conocido y, posiblemente, el más interesante de todos los que se conservan en el territorio nororiental del Principado. El nombre Torratxa está documentado desde el año 1892. Sin embargo, el monumento también se conoce como Torre dels Gavatxs, Torre dels Moros, Pou dels Moros o Mausoleu de Vilablareix.
De la torre solo se conserva la estructura interna, bastida con hormigón romano, la cual data de mediados del siglo II. Originariamente debía estar arremolinada, pintada y revestida parcialmente con placas de piedra. La estructura constaba de una planta baja, donde se ubicaba la tumba propiamente dicha, y de dos pisos en altura, cubiertos por una bóveda de cañón. En el primer nivel se abre una gran hornacina central, donde se levantarían las esculturas del propietario y su familia, y, debajo, empotrada en el muro, había una gran placa, hoy ya desaparecida, con una inscripción funeraria. En el piso superior había un espacio cerrado, que originalmente tenía una cubierta piramidal. Se desconoce su función, pero la existencia de pequeños nichos en los muros laterales sugiere que podría haber funcionado como un columbario, para acoger las cenizas de miembros de la familia y sirvientes más cercanos. Las excavaciones arqueológicas han confirmado que alrededor de esta torre había otros monumentos más pequeños, hoy arrasados, y tumbas más sencillas que pertenecían a esclavos y trabajadores de la villa.
Panel 3
La restauración del mausoleo
La Torratxa había llegado hasta nuestros días en un relativo buen estado de conservación. Sin embargo, acusaba un estado de abandono generalizado. La vegetación ocultaba buena parte de la altura del monumento y su acceso era impracticable.
Los trabajos de restauración se iniciaron con una limpieza y adecuación del entorno inmediato: se retiró la vegetación y se recuperó la cota original de uso de la torre, a un nivel inferior al del campo donde se encuentra. Juntamente con esta actuación, también se llevó a cabo una campaña arqueológica para descubrir los restos de las otras dos torres funerarias que se construyeron a los alrededores de la Torratxa, de las que, lamentablemente, solo quedan los vestigios de los fundamentos. Estos dos elementos se indicaron a nivel de pavimento.
La estructura de la Torratxa fue objeto de una limpieza y consolidación general de los paramentos: se eliminaron pátinas biológicas y suciedad generalizada, así como el blanqueado que recubría los ladrillos contemporáneos añadidos durante la actuación de principios de los años 2000, para que la intervención se integrara cromáticamente al resto de paramentos del monumento. Por lo que se refiere a la faja perimetral de ladrillo, se incorporaron algunas piezas nuevas para asegurar la estabilidad del elemento.
Finalmente, dado que una de las principales causas de degradación de la Torratxa era la entrada de agua desde el piso superior y a través del agujero de la bóveda, se decidió incorporar una cubierta que, por un lado, protegiera el monumento y que, por otro lado, recuperara la fisonomía de la cubierta original, que era piramidal, tal como indican los testigos conservados del coronamiento.
Panel 1
A Roman villa in the Girona plain
In Roman times, it was common for members of the ruling elites to own large suburban villas around cities. Apart from being a place of residence, the villas fulfilled an economic function, as they were centers of agricultural exploitation. At the same time, they represented a symbol of power for their owners. In general, they used to have all possible comforts: they were spacious buildings, with profusely decorated rooms, large bathrooms, patios and garden spaces. It was common to build villas near the main communication routes, close to waterways and on small elevations that allowed the owners to control their domains.
The so-called villa of Sant Menna met all these characteristics. It was located on a small elevation, framed by small watercourses and on a large plain that stretched as far as the Roman city of Gerunda. At the same time, it was located near the main road axis of the country, the Via Augusta, which connected Rome with Cádiz. And a secondary branch of the road that connected Girona and the plain of Vic also ran near it.
Unfortunately, the remains of the villa, located under the current church of Sant Menna, have barely been preserved, since they were destroyed in medieval and modern times. As the only element indicative of the relevance of this villa, the remains of the baths are currently preserved. These were a clear symbol of wealth, due to their characteristics in terms of construction, operation and maintenance.
Panel 2
A family necropolis
The cemeteries of the villas were located a little away from the main house and near the busiest roads, where the funerary monuments were clearly visible to passers-by. In general, simple tombs were grouped in necropolises, belonging to the property slaves and workers. These were arranged around another one that was more prominent and monumental belonging to the owners.
In the case of Vilablareix, the cemetery was located in the middle of nearby fields and was arranged around a large tower-shaped mausoleum. The funerary monument of La Torratxa de Vilablareix is, without a doubt, the best preserved, the best known and, possibly, the most interesting of all those preserved in the north-eastern territory of the Principality. The name Torratxa has been documented since 1892, but the monument is also known as Torre dels Gavatxs, Torre dels Moros, Pou dels Moros or Mausoleu de Vilablareix.
Only the internal structure of the tower is preserved. It was built with Roman concrete, and dates from the mid-2nd century. It must have originally been swirled, painted and partially covered with stone slabs. The structure consists of a ground floor, where the tomb itself was located, and two floors in height, both covered by a barrel vault. On the first level, a large central niche opens, where the sculptures of the owner and his family must have stood, and, below, embedded in the wall, there was a large plaque, now missing, with a funerary inscription. On the upper floor there was an enclosed space that originally had a pyramidal roof. Its function is unknown, but the existence of small niches in the side walls suggests that it could have functioned as a columbarium, to house the ashes of family members and closest servants. Archaeological excavations have confirmed that around this tower there were other smaller monuments, now razed, and simpler tombs belonging to slaves and workers in the villa.
Panel 3
The restoration of the mausoleum
La Torratxa had reached our days in a relatively good state of preservation. Even so, it showed a state of generalised abandonment. The vegetation hid much of the height of the monument, and access was impracticable.
The restoration work began with cleaning and adapting the immediate surroundings: the vegetation was removed and the original level of use of the tower was recovered, at a lower level than the field where it is located. Along with this action, an archaeological campaign was also carried out to discover the remains of the other two funerary towers that were built around La Torratxa, of which unfortunately only the remains of the foundations remained. These two elements were indicated at pavement level.
The structure of La Torratxa underwent a general cleaning and consolidation of the walls: biological patinas and general dirt were removed, as well as the whitewash that covered the contemporary bricks added during the work in the early 2000s, so that the intervention would be chromatically integrated with the rest of the monument's walls. Regarding the brick perimeter strip, some new pieces were incorporated to ensure the stability of the element.
Finally, since one of the main causes of the degradation of La Torratxa was the entry of water from the upper floor and through the hole in the vault, it was decided to incorporate a roof that, on the one hand, would protect the monument and, on the other, would recover the physiognomy of the original roof, which was pyramidal, as indicated by the preserved evidence of the crowning.