El castell de Milany

 

PANELL 1 GENERAL

Història

El castell de Milany, situat al nord del terme municipal actual de Vidrà, s'alça sobre un sortint rocallós que forma un altiplà allargassat. Es tracta del castell més alt de Catalunya, a 1.529 metres sobre el nivell del mar.

La primera referència al castell apareix l'any 962, en un document de donació al monestir de Sant Joan d'un alou proper al castro Melango; per això cal situar la construcció de la fortificació a la primera meitat del segle x. Aquest era el centre de la baronia de Milany, que s'estenia pels dos vessants de la serra homònima. El testament de Bernat Tallaferro (1020), en què el castell de Melanno és transmès al seu fill Guillem, fa palès que els senyors originals del castell eren els comtes de Besalú, tot i que l'abat de Sant Joan de les Abadesses sempre en mantingué els drets. No obstant això, unes quantes dècades després el castell va passar a mans del casal de Barcelona. Cap a mitjan segle xi es documenten els primers castlans del castell (vassalls encarregats de guardar-lo), entre els quals destaca Dalmau de Palou, que era nebot de la comtessa Sibil·la d'Empúries. La comtessa, l'any 1283, li vengué el castell a canvi del seu ajut militar. Immediatament, s'hi van dur a terme obres importants (la majoria de les restes que són visibles actualment daten d'aquell moment). L'any 1349 la residència senyorial es traslladà a la Sala de Vallfogona, la construcció de la qual també havia estat promoguda pel mateix Dalmau.

A la segona meitat del segle xv, durant la revolta dels pagesos remences, el castell de Milany esdevingué una de les places fortes dels revoltats, juntament amb altres castells com el d'Hostoles, el de Rocacorba o el de Castellfollit de la Roca. Cal tenir present, però, que en aquest moment el castell de Milany ja es devia trobar en un estat de conservació precari, a causa dels terratrèmols que van tenir lloc uns quants anys abans. En concret, el del 15 de maig de 1427 i el del 2 de febrer de 1428 afectaren de manera important l'església de Sant Pere de Milany, situada a prop, i, per extensió, se suposa que també el castell. Posteriorment, el castell s'abandonà. L'any 1508 el rei Ferran el Catòlic vengué la jurisdicció del castell a la vescomtessa d'Illa i de Canet, i va finir així la relació reial amb el castell de Milany.

 

La redescoberta

L'any 2011, l'Ajuntament de Vidrà, amb el suport del servei de Monuments de la Diputació de Girona, endegà els treballs per recuperar les restes del castell. En aquell moment l'únic element visible era l'agulla de la torre de l'homenatge, mig enderrocada i colgada de terres. Les operacions que s'hi han fet, any rere any, han consistit a consolidar les restes per assegurar-ne la conservació i paral·lelament anar excavant arqueològicament tot l'entorn de la torre per descobrir la resta d'estances de la fortificació. Així, han aparegut la base de la torre de l'homenatge, amb els testimonis de la porta d'entrada i de les arcades que la cobrien al primer pis i a la coberta, a més de la capella, la cisterna, la pastera, tres forns, diverses estances domèstiques, l'escalinata d'accés, el pas de ronda i uns quants panys de muralla.

A banda dels treballs de restauració i consolidació que s'acaben d'esmentar, també s'ha col·locat un mirador dins la torre de l'homenatge, que, a més d'oferir una panoràmica de l'entorn natural i facilitar la visió general del castell, recupera el perfil de l'arcada que cobria el primer pis, segons els testimonis que se n'han conservat. Al cingle, on s'havia perdut parcialment el pas de ronda, se n'ha consolidat i completat el traçat per tal de possibilitar la visita recorrent el mateix camí original, i alhora permetre contemplar l'entorn des d'aquest front.

 

Línia del temps

Segle ix

  • Primer esment, l'any 962, de l'existència d'un castro de Melango, segurament bastit pocs anys abans, en un moment d'avanç militar sobre les terres fins llavors controlades per l'emirat de Còrdova. No se'n conserva cap resta arqueològica.

Segles x-xi

  • Originalment, el castell era propietat dels comtes de Besalú, però poc després passà a mans dels comtes de Barcelona (l'obtingueren com a fermança d'un pacte de matrimoni que no es va assolir). A partir de llavors, doncs, els vescomtes de Bas, posseïdors del castell, reteren homenatge als comtes barcelonins.

Segle xii

  • Primer esment a l'església de Sant Pere de Milany (possible capella del castell), que gaudia del privilegi de tenir un rector propi i que es mantingué en funcions fins al segle xvii.

Segle xiii

  • A finals de segle, entorn de l'any 1293, el castell fou reformat de manera general. De fet, pràcticament totes les estructures que se'n conserven actualment daten d'aquesta època, inclosa la gran torre de l'homenatge que el presidia.

Segle xiv

  • L'any 1349 la residència senyorial dels castlans (persona encarregada de la defensa i gestió d'un castell i el seu domini en nom d'un senyor o sobirà) de Milany es traslladà a la Sala o castell de Vallfogona.

Segle xv

  • Durant els terratrèmols de l'anomenada sèrie olotina (principalment dels anys 1427 i 1428) el castell patí desperfectes importants. En concret, es té constància que es va ensorrar l'església de Sant Pere. Poc després, durant les guerres remences, el castell de Milany esdevingué una de les places fortes principals d'aquests pagesos revoltats contra els seus senyors.

Segle xvi

  • L'any 1508 Ferran el Catòlic vengué la jurisdicció del castell a la vescomtessa d'Illa i de Canet, i finí així la relació de la casa reial amb el castell. Poc després, la fortalesa fou abandonada.

 

PANELL 2

L'entrada al recinte

L'únic accés possible al castell de Milany és a través d'un corriol estret i costerut amb graons excavats a la roca, fàcilment controlable pels defensors. Un cop a dalt, un portal hi impedia l'entrada i possibilitava la defensa de la fortalesa amb el llançament de rocs, líquids bullents o fletxes. Cal pensar que els murs d'aquest sector tenien nombroses espitlleres i, possiblement, un matacà damunt del portal. En cas de penetrar dins del castell, els atacants es trobarien reclosos en un espai reduït, de comunicació difícil amb la resta de dependències i dominat per la torre de l'homenatge, des d'on els defensors encara tenien l'oportunitat d'atacar-los.

 

PANELL 3

La capella castral

Les celebracions religioses marcaven profundament el calendari i la vida de la població medieval, raó per la qual disposar d'un lloc de culte era una necessitat bàsica, que, en el cas dels castells, es resolia mitjançant la construcció d'una capella. La del castell de Milany és d'una sola nau rectangular, amb orientació est-oest i adossada a la muralla nord.

L'altar n'és l'element més destacat, situat en una plataforma graonada amb paviment de lloses. La resta de la nau presenta un paviment de morter de calç, que possiblement anava recobert amb un empostissat de taulons de fusta per millorar-ne l'aïllament. En els murs es conserva l'arrencada dels pilars dels arcs que sostenien la coberta de l'església, segurament d'estructura de fusta i coberta amb llosa.

 

PANELL 4

La cisterna i el pas de ronda

L'aprovisionament d'aigua era un recurs bàsic per a les fortificacions medievals. Cal recordar que la major part de setges es resolien més perquè els defensors esgotaven les provisions que no pas per assalt. En el cas del castell de Milany, aquesta necessitat es resolia mitjançant la recollida de l'aigua de pluja provinent de les teulades del castell en una gran cisterna de planta quadrangular, que originalment devia anar coberta amb una volta de pedra. En els paraments interiors d'aquesta cisterna encara es conserven restes del revestiment de morter de calç que servia per impermeabilitzar-la. Era l'únic punt d'aigua de tot el conjunt defensiu. Envoltant aquest element, pel costat sud, es conserven les restes d'un pas de ronda, que resseguia tota la muralla sud i permetia l'accés a les estances d'ús domèstic.

 

PANELL 5

La torre de l'homenatge

Al llarg de bona part de l'edat mitjana, el castell de Milany fou el centre de poder d'un senyor feudal. Des d'aquí governava la vall i era amo de masos, terres i homes. Dins d'aquest conjunt, un dels elements més destacats era l'anomenada torre de l'homenatge, l'origen del castell. En aquest tipus de castells, les torres, a banda d'acomplir les funcions de vigilància i control, eren un element de prestigi i poder del senyor sobre el territori. En créixer els recintes fortificats al seu voltant, les torres se solien mantenir com a darrer reducte per retirar-s'hi en cas de caiguda del castell. En general solien ser de planta circular, però la del castell de Milany, en ser fruit d'una reforma del final del segle xiii, és de planta quadrada. Originalment devia tenir un mínim de 9 metres d'alçària i constava d'una planta baixa, on curiosament hi havia l'accés (que generalment era elevat), i dos pisos, segurament coberts amb arcs de pedra apuntats, dels quals només es conserva l'arrencada del primer. Finalment, el terrat devia ser pla i practicable amb uns murs laterals rematats amb merlets.

 

PANELL 7

L'hàbitat

Les estances del castell orientades al sud servien d'habitacions, i segurament constaven d'una única planta, amb coberta de fusta i lloses de pedra. Totes disposaven de llar de foc, cosa lògica en un lloc amb una climatologia adversa. Algunes eren de tipologia molt senzilla i estaven situades en un racó de l'habitació, directament sobre la roca natural, mentre que d'altres, més treballades, estaven formades per una petita estructura de lloses.

Just a l'extrem sud del conjunt es conserven les restes de dos forns. El més modern, que constava d'una senzilla cambra de cocció i devia estar destinat a l'ús domèstic, data del segle xv. El més antic, que cal datar cap al segle xiii, constava d'una cambra de combustió, on es col·locava la llenya, separada de la cambra de cocció per una graella que es recolzava a la mateixa roca natural. Segurament, aquest forn estava destinat a coure estris ceràmics o metal·lúrgics necessaris per a la vida dels residents del castell.

 

PANEL 1 GENERAL

Historia

El castillo de Milany, situado al norte del actual término municipal de Vidrà, se levanta sobre un saliente rocoso que forma una meseta alargada. Se trata del castillo más alto de Catalunya, a 1.529 metros sobre el nivel del mar.

La primera referencia al castillo aparece en el año 962, en un documento de donación al monasterio de Sant Joan de un alodio próximo al castro Melango; por eso hay que situar la construcción de la fortificación en la primera mitad del siglo x. Este era el centro de la baronía de Milany, que se extendía por las dos vertientes de la sierra homónima. El testamento de Bernat Tallaferro (1020), en que el castillo de Melanno es transmitido a su hijo Guillem, hace patente que los señores originales del castillo eran los condes de Besalú, aunque el abad de Sant Joan de les Abadesses siempre mantuvo los derechos sobre este. Sin embargo, unas cuantas décadas más tarde el castillo pasó a manos de la casa condal de Barcelona. Hacia mediados de siglo xi se documentan los primeros castellanos del castillo (vasallos encargados de guardarlo), entre los cuales destaca Dalmau de Palou, que era sobrino de la condesa Sibil·la de Empúries. La condesa, en 1283, le vendió el castillo a cambio de su ayuda militar. Inmediatamente, se llevaron a cabo obras importantes (la mayoría de los restos que son visibles actualmente datan de aquel momento). En 1349 la residencia señorial se trasladó a la Sala de Vallfogona, cuya construcción también había sido promovida por el propio Dalmau.

En la segunda mitad del siglo xv, durante la revuelta de los payeses de remensa, el castillo de Milany se convirtió en una de las plazas fuertes de los sublevados, junto con otros castillos como el de Hostoles, el de Rocacorba o el de Castellfollit de la Roca. Hay que tener presente, no obstante, que en este momento el castillo de Milany ya se debía de encontrar en un estado de conservación precario, debido a los terremotos que tuvieron lugar unos años antes. En concreto, el del 15 de mayo de 1427 y el del 2 de febrero de 1428 afectaron de manera importante a la iglesia de Sant Pere de Milany, situada cerca, y, por extensión, se supone que también al castillo. Posteriormente, el castillo se abandonó. En 1508 el rey Fernando el Católico vendió la jurisdicción del castillo a la vizcondesa de Illa y de Canet, poniendo fin a la relación real con el castillo de Milany.

 

El redescubrimiento

En 2011, el ayuntamiento de Vidrà, con el apoyo del Servicio de Monumentos de la Diputació de Girona, emprendió los trabajos para recuperar los restos del castillo. En aquel momento el único elemento visible era la aguja de la torre del homenaje, medio derruida y cubierta de tierra. Las operaciones que se han llevado a cabo, año tras año, han consistido en consolidar los restos para asegurar su conservación y, paralelamente, en ir excavando arqueológicamente todos los alrededores de la torre para descubrir el resto de aposentos de la fortificación. Así, ha aparecido la base de la torre del homenaje, con los testigos de la puerta de entrada y de las arcadas que la cubrían en el primer piso y en la cubierta, además de la capilla, la cisterna, la amasadera, tres hornos, varias salas domésticas, la escalinata de acceso, el camino de ronda y unas cuantas cerraduras de muralla.

Además de los trabajos de restauración y consolidación que se acaban de mencionar, también se ha colocado un mirador dentro de la torre del homenaje que, además de ofrecer una panorámica del entorno natural y facilitar la vista general del castillo, recupera el perfil de la arcada que cubría el primer piso, según los testigos que se han conservado. En el risco, donde se había perdido parcialmente el camino de ronda, se ha consolidado y completado su trazado para posibilitar la visita recorriendo el mismo camino original, y a la vez permitir contemplar el entorno desde este frente.

 

Línea del tiempo

Siglo ix

  • Primera mención, en 962, de la existencia de un castro de Melango, seguramente construido pocos años antes, en un momento de avance militar sobre las tierras hasta entonces controladas por el emirato de Córdoba. No se conserva ningún resto arqueológico.

Siglos x-xi

  • Originalmente, el castillo era propiedad de los condes de Besalú, pero poco después pasó a manos de los condes de Barcelona (lo obtuvieron como fianza de un pacto de matrimonio que no se llegó a realizar). A partir de entonces, los vizcondes de Bas, propietarios del castillo, rindieron homenaje a los condes barceloneses.

Siglo xii

  • Primera mención a la iglesia de Sant Pere de Milany (posible capilla del castillo), que disfrutaba del privilegio de tener un rector propio y que se mantuvo en funciones hasta el siglo xvii.

Siglo xiii

  • A finales de siglo, en torno al año 1293, el castillo fue reformado de manera general. De hecho, prácticamente todas las estructuras que se conservan actualmente datan de esta época, incluida la gran torre del homenaje que lo presidía.

Siglo xiv

  • En 1349 la residencia señorial de los castellanos (persona encargada de la defensa y gestión de un castillo y su dominio en nombre de un señor o soberano) de Milany se trasladó a la Sala o castillo de Vallfogona.
Siglo xv

 

  • Durante los terremotos de la llamada serie olotina (principalmente de los años 1427 y 1428) el castillo sufrió desperfectos importantes. En concreto, se tiene constancia de que se hundió la iglesia de Sant Pere. Poco después, durante las guerras remensas, el castillo de Milany se convirtió en una de las plazas fuertes principales de estos payeses sublevados contra sus señores.

Siglo xvi

  • En 1508 Fernando el Católico vendió la jurisdicción del castillo a la vizcondesa de Illa y de Canet, poniendo fin a la relación de la casa real con el castillo. Poco después, la fortaleza fue abandonada.

 

PANEL 2

La entrada al recinto

El único acceso posible al castillo de Milany es a través de una senda estrecha y empinada con escalones excavados a la roca, fácilmente controlable por los defensores. Una vez arriba, un portal impedía la entrada y posibilitaba la defensa de la fortaleza con el lanzamiento de rocas, líquidos hirvientes o flechas. Hay que pensar que los muros de este sector tenían numerosas aspilleras y, posiblemente, un matacán encima del portal. En caso de penetrar en el castillo, los atacantes se encontrarían recluidos en un espacio reducido, de comunicación difícil con el resto de dependencias y dominado por la torre del homenaje, desde donde los defensores todavía tenían la oportunidad de atacarlos.

 

PANEL 3

La capilla castral

Las celebraciones religiosas marcaban profundamente el calendario y la vida de la población medieval, razón por la cual disponer de un lugar de culto era una necesidad básica que, en el caso de los castillos, se resolvía mediante la construcción de una capilla. La del castillo de Milany es de una sola nave rectangular, con orientación este-oeste y adosada a la muralla norte.

El altar es el elemento más destacado, situado en una plataforma escalonada con pavimento de losas. El resto de la nave presenta un pavimento de mortero de cal, que posiblemente iba recubierto con un entablado de madera para mejorar el aislamiento. En los muros se conserva el arranque de los pilares de los arcos que sostenían la cubierta de la iglesia, seguramente de estructura de madera y cubierta con losas.

 

PANEL 4

La cisterna y el camino de ronda

El aprovisionamiento de agua era un recurso básico para las fortificaciones medievales. Hay que recordar que la mayor parte de asedios se resolvían más a menudo porque los defensores agotaban las provisiones que por asalto. En el caso del castillo de Milany, esta necesidad se resolvía mediante la recogida del agua de lluvia proveniente de los tejados del castillo en una gran cisterna de planta cuadrangular, que originalmente debía de estar cubierta por una bóveda de piedra. En los paramentos interiores de esta cisterna todavía se conservan restos del revestimiento de mortero de cal que servía para impermeabilizarla. Era el único punto de agua de todo el conjunto defensivo. Rodeando este elemento, por el lado sur, se conservan los restos de un camino de ronda, que recorría toda la muralla sur y permitía el acceso a las estancias de uso doméstico.

 

PANEL 5

La torre del homenaje

A lo largo de buena parte de la Edad Media, el castillo de Milany fue el centro de poder de un señor feudal. Desde aquí gobernaba el valle y era amo de cortijos, tierras y hombres. Dentro de este conjunto, uno de los elementos más destacados era la llamada torre del homenaje, el origen del castillo. En este tipo de castillos, las torres, además de cumplir las funciones de vigilancia y control, eran un elemento de prestigio y poder del señor sobre el territorio. Al crecer los recintos fortificados a su alrededor, las torres se solían mantener como último reducto para retirarse en caso de caída del castillo. En general solían ser de planta circular, pero la del castillo de Milany, al ser fruto de una reforma de finales del siglo xiii, es de planta cuadrada. Originalmente, debía de tener un mínimo de 9 metros de altura y constaba de una planta baja, donde curiosamente estaba el acceso (que generalmente era elevado), y dos pisos, seguramente cubiertos con arcos de piedra apuntados, de los cuales solo se conserva el arranque del primero. Finalmente, la azotea debía de ser plana y practicable, con unos muros laterales rematados con almenas.

 

PANEL 7

El hábitat

Las estancias del castillo orientadas al sur servían de habitaciones, y seguramente constaban de una única planta, con cubierta de madera y losas de piedra. Todas disponían de chimenea, cosa lógica en un lugar con una climatología adversa. Algunas eran de tipología muy sencilla y estaban situadas en un rincón de la habitación, directamente sobre la roca natural, mientras que otras, más trabajadas, estaban formadas por una pequeña estructura de losas.

Justo al extremo sur del conjunto se conservan los restos de dos hornos. El más moderno, que constaba de un sencillo cuarto de cocción y debía de estar destinado al uso doméstico, data del siglo xv. El más antiguo, que debe datarse hacia el siglo xiii, constaba de una cámara de combustión, donde se colocaba la leña, separada del cuarto de cocción por una parrilla que se apoyaba a la propia roca natural. Seguramente, este horno estaba destinado a cocer enseres cerámicos o metalúrgicos necesarios para la vida de los residentes del castillo.

 

PANEL 1 GENERAL

History

Milany Castle, located to the north of the present-day town of Vidrà, stands on a rocky outcrop that forms an elongated plateau. It is the highest castle in Catalunya, at 1,529 meters above sea level.

The first reference to the castle is found in the year 962, in a document donating a site near the Melango hillfort to the monastery of Sant Joan. The construction of the fortification must therefore be dated to the first half of the 10th century. This was the centre of the barony of Milany, which extended along both sides of the mountain range of the same name. The will of Bernat Tallaferro (1020), in which he passes on the castle of Melanno to his son Guillem, confirms that the original lords of the castle were the counts of Besalú, although the abbot of Sant Joan de les Abadesses always retained the rights. Despite this, a few decades later, the castle passed into the hands of the Casal de Barcelona. Around the mid-11th century, we find records of the first castellans (the vassals in charge of guarding the castle), including Dalmau de Palou, who was the nephew of the countess Sibil·la d'Empúries. In 1283, the countess sold him the castle in exchange for his military aid. Immediately afterwards, important construction work was carried out in the castle (most of the remains that are visible today date from that time). In 1349, the manorial residence was moved to the Hall of Vallfogona, the construction of which had also been promoted by Dalmau himself.

In the second half of the 15th century, during the Rebellion of the Remences, the Milany Castle became one of the strongholds of the insurgents, along with other castles such as Hostoles, Rocacorba and Castellfollit de la Roca. It should be noted, however, that at that time the castle of Milany must have already been in a precarious state of conservation, due to the earthquakes that had taken place a few years earlier. Specifically, the earthquakes of 15 May 1427 and 2 February 1428 significantly affected the church of Sant Pere de Milany, located near the castle, and by extension, it is assumed, the castle itself. The castle was subsequently abandoned. In 1508, King Ferdinand the Catholic sold the jurisdiction of the castle to the Viscountess of Illa de Canet, thus ending the royal relationship with the Milany Castle.

 

Rediscovery

In 2011, the Vidrà town council, with the support of the Monuments Service of the Diputació de Girona, began work to recover the remains of the castle. At that time the only visible element was the spire of the keep, which had half collapsed and was covered with earth. The operations carried out year after year consisted of consolidating the remains to ensure their conservation and, at the same time, archaeologically excavating the entire area around the tower to uncover the remaining rooms of the fortification. Thus, the base of the keep has been uncovered, with evidence of the entrance door and the arcades that covered it on the first floor and on the roof, as well as the chapel, the cistern, the flour mill, three ovens, various household rooms, the access staircase, the walkway and a few sections of the wall.

Besides the restoration and consolidation work mentioned above, a lookout point has also been installed in the keep. In addition to offering a panoramic view of the natural surroundings and facilitating the general view of the castle, it recovers the profile of the arcade that covered the first floor, according to the evidence that has been preserved. On the crag, where the patrol walkway had been partially lost, the route has been consolidated and completed so that visitors can walk along the original path and, at the same time, contemplate the surroundings from this front.

 

Timeline

9th century

  • First mention, in 962, of the existence of the Melando hillfort, probably built a few years earlier, at a time of military advance on the lands hitherto controlled by the Emirate of Córdoba. No archaeological remains of this time have survived.

10th and 11th centuries

  • The castle was originally owned by the Counts of Besalú, but shortly afterwards it passed into the hands of the Counts of Barcelona (they obtained it as security for a marriage pact that was never achieved). From then on, then, the Viscounts of Bas, owners of the castle, paid tribute to the Counts of Barcelona.

12th century

  • First mention of the church of Sant Pere de Milany (possibly the castle chapel), which enjoyed the privilege of having its own rector and remained in use until the 17th century.

13th century

  • At the end of the century, around 1293, the castle underwent a general renovation. In fact, practically all the structures that remain today date from this period, including the great keep that presided over the castle.

14th century

  • In 1349, the manorial residence of the castellans of Milany (the persons in charge of defending and governing a castle and its domain on behalf of a lord or sovereign) was moved to the Hall or Castle of Vallfogona.

15th century

  • During the earthquakes of the so-called "sèrie olotina" (mainly in 1427 and 1428), the castle suffered major damage. Specifically, there is evidence that the church of Sant Pere collapsed. Shortly afterwards, during the Wars of the Remences, the Milany Castle became one of the main strongholds of the peasants who revolted against their lords.

16th century

  • In 1508, Ferdinand the Catholic sold the jurisdiction of the castle to the Viscountess of Illa and Canet, thus ending the relationship between the royal house and the castle. The fortress was abandoned shortly after.

 

PANEL 2

The entrance to the fortress

The only possible access to Milany Castle is via a narrow, steep path with steps dug into the rock, easily controlled by the defenders. Once at the top, a gate prevented entry and made it possible to defend the fortress by throwing rocks, boiling liquids or arrows. The walls in this sector are thought to have had numerous loopholes and possibly a machicolation above the gateway. If the attackers were to penetrate inside the castle, they would find themselves enclosed in a confined space dominated by the keep and not easily connected to the other sections, from where the defenders would still have the opportunity to attack them.

 

PANEL 3

The castral chapel

Religious celebrations played a major role in the calendar and the life of the medieval population, which is why having a place of worship was a basic need that, in the case of castles, was resolved by building a chapel. The chapel at Milany Castle has a single rectangular nave, facing east-west and attached to the north wall. 

The altar is the most prominent feature, located on a stepped platform with a flagstone pavement. The rest of the nave has a lime mortar floor, which may have been covered with wooden plank posts to improve insulation. The walls preserve the start of the pillars of the arches that supported the roof of the church, probably of a wooden structure and covered with slabs.

 

PANEL 4

The cistern and the patrol walkway

Water supply was a basic resource for medieval fortifications. It should be remembered that most sieges were resolved more by the defenders running out of supplies than by the assault. In the case of Milany Castle, this need was met by collecting rainwater from the roofs of the castle in a large quadrangular cistern, which originally must have been covered with a stone vault. Remains of the lime mortar coating that served to waterproof the cistern can still be found on its interior walls. It was the only water point in the entire defensive complex. Surrounding the cistern, on the south side, are the remains of a patrol walkway that ran along the entire south wall and provided access to the household rooms.

 

PANEL 5

The keep

Throughout much of the Middle Ages, Milany Castle was the seat of power of a feudal lord. From there, he ruled the valley and was master of farms, lands and men. One of the most outstanding features of this complex was the so-called keep, the origin of the castle. In this type of castle, the towers, in addition to providing surveillance and control, were an element of prestige and power of the lord over the territory. As the fortified enclosures around them grew, the towers were usually maintained as a last redoubt to retreat to in the event of the fall of the castle. They were usually circular in shape, but the one at Milany Castle, which was built at the end of the 13th century, is square in plan. Originally, it must have been at least 9 metres high and consisted of a ground floor, where, interestingly, the entrance (which was usually raised) was located and two storeys, probably covered with pointed stone arches, of which only the beginning of the first one has survived. Finally, the roof must have been flat and practicable with side walls topped with battlements.

 

PANEL 7

Habitat

The south-facing rooms of the castle served as living quarters and probably consisted of a single storey, with a wooden roof and stone slabs. They all had fireplaces, which was logical in a place with an adverse climate. Some were very simple and were located in a corner of the room, directly on the natural rock, while others were more elaborate and consisted of a small slab structure.

The remains of two ovens are preserved at the southern end of the complex. The more modern one, which consisted of a simple cooking chamber and must have been intended for domestic use, dates from the 15th century. The older one, which can be dated to around the 13th century, consisted of a combustion chamber where the firewood was placed, separated from the cooking chamber by a grill that rested on natural rock. This oven was probably intended for firing ceramic or metallurgical tools used by the castle's residents.

 

PANNEAU 1 GÉNÉRAL

Historique

Le château de Milany, situé au nord de l'actuelle commune de Vidrà, se dresse sur un éperon rocheux qui forme un haut-plateau allongé. Il s'agit du château de Catalogne situé à la plus haute altitude: 1529 mètres.

La première référence au château remonte à l'an 962, dans un document de donation libre de droits au monastère de Sant Joan près du castro Melango. La construction de cette fortification doit donc remonter à la première moitié du Xe siècle. Il s'agissait du siège de la baronnie de Milany, qui s'étendait de part et d'autre de la chaîne montagneuse du même nom. Le testament de Bernat Tallaferro (1020), dans lequel le château de Melanno est légué à son fils Guillem, prouve que les premiers seigneurs du château furent les comtes de Besalú, même si l'abbé de Sant Joan de les Abadesses en a toujours détenu les droits. Et, quelques décennies plus tard, le château passa aux mains de la Maison de Barcelone. Vers le milieu du XIe siècle, l'identité des premiers châtelains (vassaux chargés de le garder) apparaît dans les archives, dont celle de Dalmau de Palou, qui était le neveu de la comtesse Sibil·la d'Empúries. En 1283, la comtesse lui vendit le château en échange de son aide militaire. Immédiatement, d'importants travaux y sont entrepris (la plupart des vestiges visibles aujourd'hui datent de cette époque). En 1349, la résidence seigneuriale s'installe au Château de Vallfogona, dont on doit également la construction à Dalmau de Palou.

Pendant la seconde moitié du XVe siècle, lors de la révolte des paysans, le château de Milany devient l'une des places fortes des rebelles, avec d'autres châteaux comme ceux d'Hostoles, de Rocacorba ou de Castellfollit de la Roca. Il faut cependant garder à l'esprit qu'à cette époque, le château de Milany devait être en très mauvais état de conservation du fait des tremblements de terre survenus quelques années auparavant. Plus précisément, ceux du 15 mai 1427 et du 2 février 1428 avaient gravement affecté l'église Sant Pere de Milany, située à proximité. On en déduit donc que le château l'avait également été. Plus tard, le château est abandonné. En 1508, le roi Ferdinand le Catholique légua la juridiction du château à la vicomtesse d'Illa et Canet, mettant ainsi fin aux liens de la royauté avec le château de Milany.

 

La redécouverte

En 2011, la mairie de Vidrà lance avec le soutien du service des monuments de la Diputació de Girona les travaux de restauration des vestiges du château. À cette date, le seul élément visible était la tour de l'hommage, à moitié démolie et recouverte de terre. Au fil des ans, les travaux ont consisté à consolider les vestiges pour en garantir la préservation tout en effectuant des fouilles archéologiques sur tout le périmètre de la tour pour découvrir les autres dépendances de la fortification. Ainsi, la base de la tour de l'hommage a été dégagée, avec les vestiges de la porte d'entrée et des arcs qui se trouvaient au premier étage et au niveau du toit, en plus de la chapelle, la citerne, un pétrin, trois fours, plusieurs pièces domestiques, l'escalier d'accès, le chemin de ronde et quelques pans de muraille.

Outre les travaux de restauration et de consolidation que nous venons de citer, un point d'observation a également été installé à l'intérieur de la tour de l'hommage, qui, en plus d'offrir un panorama sur les abords naturels et une vue générale du château, récupère le profil de l'arc qui recouvrait le premier étage, selon les archives qui ont été conservées. À l'étage supérieur, où le chemin de ronde avait été en partie perdu, le tracé a été consolidé et complété afin de permettre la visite par le chemin d'origine, tout en permettant de contempler les environs.

 

Chronologie

IXe siècle

  • Première mention dans les archives de 962 de l'existence d'un castro de Melango, probablement construit quelques années auparavant, à l'époque de la reconquête militaire de la région jusqu'alors domaine de l'émirat de Cordoue. Aucun vestige archéologique de cette époque n'est conservé.

X-XIe siècles

  • À l'origine, le château appartenait aux comtes de Besalú, avant de passer rapidement aux mains des comtes de Barcelone (sous forme d'une garantie d'un contrat de mariage non honoré). Dès lors, les vicomtes de Bas, propriétaires du château, devinrent vassaux des comtes de Barcelone.

XIIIe siècle

  • Première mention dans les archives de l'église Sant Pere de Milany (possible chapelle du château), qui avait le privilège de posséder son propre recteur et qui assura des fonctions en tant que telle jusqu'au XVIIe siècle.

XIIIe siècle

  • À la fin de ce siècle, vers 1293, le château fut entièrement restauré. En fait, pratiquement toutes les structures actuellement conservées datent de cette période, y compris la grande tour de l'hommage.

XIVe siècle

  • En 1349, la résidence seigneuriale des châtelains (personnes chargées de la défense et de la gestion d'un château et de son domaine au nom d'un seigneur ou d'un souverain) de Milany s'installe à la Sala ou Château de Vallfogona.

XVe siècle

  • Les tremblements de terre la Garrotxa (principalement à partir de 1427 et 1428) provoquent d'importants dégâts au château. Plus précisément, l'effondrement de l'église Sant Pere est attesté. Peu de temps après, lors des guerres des paysans, le château de Milany devient l'une des places fortes de ces paysans révoltés contre les seigneurs.

XVIe siècle

  • En 1508, le roi Ferdinand le Catholique vend la juridiction du château à la vicomtesse d'Illa et Canet, mettant ainsi fin aux liens de la royauté avec le château. Peu de temps après, la forteresse est abandonnée.

 

PANNEAU 2

L'entrée du site

Le seul accès possible au château de Milany est un chemin étroit et escarpé avec des marches creusées dans la roche, ce qui en fait un site facile à défendre. Une fois au sommet, une porte empêchait l'entrée et permettait de défendre la forteresse par le lancer de pierres, de liquides bouillants ou de flèches. En effet, les murs de ce secteur présentaient de nombreuses meurtrières avec, probablement, des mâchicoulis au-dessus de la porte. En cas d'intrusion dans le château, les assaillants se retrouvaient confinés dans un petit espace, à l'écart des autres dépendances, dominés par la tour de l'hommage depuis laquelle les défenseurs avaient encore la possibilité de les attaquer.

 

PANNEAU 3

La chapelle castrale

Les célébrations religieuses marquaient profondément le rythme et la vie de la population du Moyen Âge. C'est pourquoi le fait de disposer d'un lieu de culte était essentiel. Dans le cas des châteaux, une chapelle y était souvent construite. La chapelle du château de Milany possède une seule nef rectangulaire, orientée d'est en ouest et accolée au mur nord.

L'autel en est l'élément le plus important, situé sur une plate-forme au-dessus de quelques marches, avec un dallage. Le sol du reste de la nef est en mortier à la chaux, qui fut probablement recouvert d'un plancher en bois pour en améliorer l'isolation. Les murs conservent la base des piliers des arcs qui soutenaient le toit de l'église, probablement avec une charpente en bois et une couverture en ardoise.

 

PANNEAU 4

La citerne et le chemin de ronde

L'approvisionnement en eau constituait une ressource essentielle pour les fortifications médiévales. En effet, l'issue des sièges dépendaient plus souvent de la présence de provisions que de l'assaut lui-même. Dans le cas du château de Milany, cette ressource était obtenue en recueillant les eaux de pluie des toitures du château dans une grande citerne carrée, qui devait à l'origine être recouverte d'une voûte en pierre. Des restes de l'enduit de mortier à la chaux qui servait à imperméabiliser cette citerne sont encore visibles sur ses parois intérieures. Il s'agissait du seul point d'eau de tout le site défensif. À côté de cette citerne, côté sud, se trouvent les restes d'un chemin de ronde qui longeait toute la muraille sud et rejoignait les salles à usage domestique.

 

PANNEAU 5

La tour de l'hommage

Pendant une grande partie du Moyen Âge, le château de Milany fut le siège du pouvoir d'un seigneur féodal. De là, ce dernier gouvernait la vallée et était le maître des fermes, des terres et des hommes. Sur ce site, l'un des principaux éléments étaient la tour dénommée tour de l'hommage, la construction à l'origine du château. Dans ce type de châteaux, en plus de permettre la surveillance et le contrôle des lieux, les tours étaient un symbole de prestige et de pouvoir du seigneur sur le territoire. Au fur et à mesure que les enceintes fortifiées se développaient autour d'elles, les tours étaient généralement conservées comme dernier refuge où se replier en cas de chute du château. En général, elles étaient rondes, mais celle du château de Milany a été le résultat de travaux de restauration entrepris à la fin du XIIIe siècle, et elle est de forme carrée. À l'origine, elle devait mesurer au moins 9 mètres de haut et comprenait un rez-de-chaussée où curieusement se trouvait l'accès (qui était généralement surélevé), et deux étages, probablement maintenus par des arcs brisés en pierre, dont il ne reste que la base du premier. Enfin, le sommet devait être une terrasse avec des murs latéraux surmontés de créneaux.

 

PANNEAU 7

Les pièces d'habitation

Les pièces du château orientées au sud servaient de chambres, sur probablement un seul étage, avec une charpente en bois et une toiture en ardoise. Toutes les pièces possédaient une cheminée, ce qui est logique dans une région au climat peu clément en hiver. Certaines cheminées avaient une structure très simple, dans le coin de la pièce, directement sur la roche naturelle, alors que d'autres, plus élaborées, étaient construites à base de dalles.

Juste à l'extrémité sud du site, deux fours ont été conservés. Le plus récent, qui correspond à une simple chambre de cuisson et qui devait être réservé à un usage domestique, remonte au XVe siècle. Le plus ancien, qui doit remonter au XIIIe siècle, comprenait une chambre de combustion dans laquelle était brûlé le bois, séparée de la chambre de cuisson par une grille qui reposait sur la roche naturelle. Ce four était probablement utilisé pour fabriquer les récipients en céramique ou les outils en métaux nécessaires à la vie des habitants du château.