Notícies

La Diputació ultima els treballs a la vil·la romana de Sarrià de Ter, una de les més ben conservades de Catalunya

Foto : La Diputació ultima els treballs a la vil·la romana de Sarrià de Ter, una de les més ben conservades de Catalunya
Avui comença una exposició al Museu d'Arqueologia de Girona que en recrea la vida quotidiana des del segle I aC fins al V dC


La Diputació de Girona ha enllestit els últims treballs a la vil·la romana del Pla de l'Horta, a Sarrià de Ter, on s'actua des de fa més de deu anys en el marc del Projecte d'Intervenció Arqueològica al Territori de l'Antiga Gerunda, conjuntament amb la Universitat de Girona i els ajuntaments de Sarrià i de Sant Julià de Ramis. La Diputació ha redactat els projectes d'adequació i museïtzació del jaciment ?un dels més grans i ben conservats de Catalunya? i hi ha fet diverses intervencions, amb una inversió total propera al milió d'euros. Tot plegat, a fi de protegir i reivindicar aquest llegat com a element d'identitat territorial, de cohesió social i de promoció cultural i econòmica. Justament, a partir d'avui i fins al 15 de setembre, l'exposició «De villa perfecta. Viure i treballar al Pla de l'Horta en època romana» mostra al Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona com era el dia a dia en aquesta vil·la. La previsió és que a mitjan juny es faci la primera visita guiada al jaciment.

Des del 2008 la Diputació, la Universitat de Girona i els ajuntaments de Sarrià i de Sant Julià col·laboren en el Projecte d'Intervenció Arqueològica al Territori de l'Antiga Gerunda. Les intervencions al Pla de l'Horta i a la muntanya de Sant Julià han permès conèixer amb molta profunditat la zona que integrava aquest municipi romà i, de retop, posen en valor aquest patrimoni històric i arqueològic tan ric. Amb aquests treballs, s'ha descobert que la vil·la romana de Sarrià disposava d'un magatzem i d'un espai per produir-hi vi, equipat amb dues premses i diversos dipòsits. A més de la zona residencial, també disposava d'un tros de terreny per a activitats agràries i d'una petita necròpolis. Es calcula que es va construir a l'època republicana (segle I aC) de l'Antiga Roma i es va abandonar a l'etapa baiximperial (segle V dC).
 
La direcció científica del projecte de Sarrià és a càrrec dels professors de la Universitat de Girona Josep M. Nolla Brufau i Josep Burch i Rius. I hi participen alumnes per mitjà del Grup de Recerca d'Arqueologia, Prehistòria i Patrimoni, adscrit a l'Institut de Recerca Històrica de la mateixa universitat. D'altra banda, la redacció i realització del projecte arquitectònic ha estat a càrrec del cap del Servei de Monuments de la Diputació, Lluís Bayona. La brigada d'aquest mateix servei ha realitzat les actuacions de consolidació de paviments i murs, en coordinació amb les campanyes d'excavacions dels arqueòlegs i les feines del restaurador. Així, s'ha garantit que les troballes no es malmetessin i s'ha evitat la degradació dels paviments de mosaics i dels revestiments dels murs, així com d'un gran conjunt d'atuells de terrissa on els romans guardaven vi (dolis).

Accessos lliures i visites guiades

A hores d'ara, el jaciment del Pla de l'Horta ja és parcialment visitable i té alguns cartells informatius provisionals. Més endavant, s'hi oferiran dos tipus de visites: una d'accés lliure i permanent al parc que envolta el jaciment, i una altra de centrada en els interiors, guiada i restrictiva. Ja s'ha començat a construir-hi una passera metàl·lica que travessa la vil·la i que, des d'una perspectiva privilegiada, permetrà observar-ne les dependències, els mosaics i els paviments. A banda, conjuntament amb l'Ajuntament de Sarrià, la Diputació assumeix la instal·lació d'un sistema de videovigilància i d'alarma per evitar-hi els abusos i les bretolades, així com la il·luminació de l'espai.

El projecte arquitectònic també preveu recuperar alguns mosaics que es van extreure del jaciment als anys setanta i que la mateixa Diputació va salvar. El Museu d'Arqueologia de Catalunya custodia aquest material.

El jaciment disposa d'una primera coberta de 600 metres quadrats, construïda amb vidre i metall, que protegeix part de l'espai dels fenòmens meteorològics i de l'excés d'humitat. En una segona fase, aquesta coberta s'ampliarà 800 metres quadrats més arran de les noves descobertes arqueològiques, que continuen excavant-se. Atenent la magnitud i el bon estat de conservació, la vil·la romana del Pla de l'Horta es considera una de les més importants del conjunt del país.