La diputada de Programes Europeus de la Diputació de Girona, Míriam Lanero, ha inaugurat el debat al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí
Aquest mes de juny s'ha dut a terme el cinquè i darrer debat amb experts i especialistes del projecte «HidroNet Baix Ter», sobre autoprotecció davant del risc d'inundació, al qual han assistit una quarantena de participants. El debat ha tingut lloc al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.
La diputada de Programes Europeus de la Diputació de Girona, Míriam Lanero, ha inaugurat la jornada explicant que «una de les catàstrofes naturals més habituals _com bé es coneix al Baix Ter_ són les inundacions. Representen un risc important per a la vida de les persones i els seus béns materials. La reconstrucció després dels aiguats i els desbordaments sempre és enormement costosa _tal com ens recorda el temporal Gloria de 2020 i la gota freda de finals d'octubre de l'any passat al País Valencià_, i la freqüència i la gravetat de les inundacions aniran en augment pel canvi climàtic».
La primera intervenció ha anat a càrrec de Santi Segalà, cap de l'Àrea de Predicció del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), una institució centenària i altament tecnificada que ens ofereix la millor predicció meteorològica possible i és responsable d'emetre els avisos d'emergències. Un equip d'experts es reuneix dues vegades al dia, cada dia de l'any, per consensuar els avisos que s'emeten a escala comarcal. Hi ha una col·laboració estreta amb la Direcció General de Protecció Civil, entre d'altres, per tal de minimitzar els efectes de les situacions meteorològiques adverses, categoritzades segons dos llindars de perill i tres graus de probabilitat d'ocurrència. El canvi climàtic representa que el nombre d'avisos augmentarà any rere any: ens trobem amb episodis de sequera més greus, així com amb pluges que deixen més aigua i són més intenses, i cada vegada són més habituals el temps violent i la calor nocturna.
A continuació han participat els ponents de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) Martí Pérez, tècnic superior especialista de la Unitat d'Ordenació del Domini Públic Hidràulic, i Enrique Velasco, cap del Departament de Gestió de Recursos Hídrics. Els ponents han exposat que la plana del Baix Ter és un territori molt ampli, que tota ella és sensible a les inundacions i que cal aprendre de cada riuada i aiguat. La perillositat s'estableix a partir de períodes de retorn (T010, T100 i T500, el darrer dels quals és el més perillós), una mesura estadística que ens informa del temps en el qual és més probable que es repeteixi el succés. S'hi ha d'afegir el calat o profunditat al qual la inundació agafa més altura (cal tenir en compte, a més, que durant una inundació real els cursos d'aigua tenen una línia d'energia suplementària amb els elements flotants que arrosseguen).
El visor cartogràfic de l'ACA es pot consultar a: https://sig.gencat.cat/visors/-VISOR_ACA.html.
Sobre els sistemes d'alerta, l'ACA està actualitzant el visor de l'aigua en temps real (consultable a https://aplicacions.aca.gencat.cat/aetr/vishid/#ara) per tal que la informació dels pluviòmetres i la xarxa de sensors se sincronitzin automàticament, i també es compta amb la informació en temps real rebuda per part del sistema europeu d'alerta d'inundacions (EFAS) i amb les previsions del sistema de gestió d'emergències Copernicus EMS.
En tercer lloc, ha intervingut Albert Perramon, responsable de Protecció Civil a Girona, que ha proporcionat consells d'autoprotecció adreçats a la ciutadania davant del risc d'inundació. Durant aquesta intervenció s'ha explicat la jerarquia entre els plans de protecció d'emergències existents: els plans especials (com el Pla INUNCAT) i el PROCICAT en un nivell general; el Pla Bàsic d'Emergència Municipal (PBEM), el Document únic de protecció civil municipal (DUPROCIM) i el Pla d'Actuació Municipal (PAM) a escala local, i els plans d'autoprotecció (PAU) pel que fa a l'activitat.
El ponent ha assenyalat que per preparar-nos abans d'una inundació hem de saber si vivim en una zona inundable (en aquest cas pot ser aconsellable disposar de bombes de drenatge), establir un pla familiar de seguretat i tenir un equip d'emergències a mà (mòbil i carregador, ràdio analògica, llanterna amb piles, roba impermeable, calçat adequat, aigua, documentació, medicaments personals, diners en efectiu, targeta de crèdit i un equip d'emergència recomanat per a mascotes). La informació es pot consultar al web de Protecció Civil. A més, no s'han de deixar objectes que l'aigua pugui arrossegar i cal tenir nets la teulada, els baixants i els desguassos. Durant una inundació s'han de tancar portes i finestres, deixar els documents importants en llocs alts i protegits, tancar l'interruptor general d'electricitat si s'inunda la casa, quedar atents a la previsió meteorològica i seguir les indicacions de les autoritats. Hem de romandre en un edifici segur i evitar desplaçaments. En cas que hàgim de sortir, cal tancar la clau de pas de l'aigua i el gas, sense passar _ni a peu ni amb vehicle_ per on hi hagi aigua en moviment (rieres, torrents, passos subterranis i zones inundades).
La informació en cas d'emergència s'ha de consultar en fonts fiables. Els municipis més petits disposen de canals o xarxes socials locals. Si l'emergència és més gran, també es pot comptar amb els mitjans de comunicació regionals, i, per descomptat, hi ha el web i les xarxes socials oficials de Protecció Civil, així com l'aplicació mòbil Gencat, que ofereix la possibilitat de rebre avisos personalitzats, i la informació que proporciona el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), que pot decidir enviar SMS d'alerta a determinats llocs.
Finalment, abans del torn obert de preguntes i el debat entre els assistents, Meritxell Abril, investigadora del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i membre del projecte «LocAll4Flood», del programa «Interreg Euro-Med», ha parlat de l'avaluació de la percepció del risc d'inundació entre la ciutadania de Vic i Gurb a través d'una enquesta ciutadana, amb la finalitat de reduir l'exposició i la vulnerabilitat de la població, i, per tant, el risc davant de les inundacions imprevisibles, sobtades i molt localitzades. Amb els resultats obtinguts, s'estan elaborant materials educatius diversos, com ara jocs de taula i de cartes, guies didàctiques, una exposició i un trencaclosques gegant, que tenen per finalitat promoure, conscienciar i socialitzar sobre aquells comportaments segurs que augmenten la resiliència de la comunitat durant aquests episodis de risc.
El projecte «HidroNet Baix Ter», estratègia de prevenció de les inundacions i foment de la biodiversitat aquàtica a partir de superfícies de laminació a la xarxa hídrica del curs baix del riu Ter, pretén, a petita escala, en punts molt concrets del territori, potenciar la resiliència dels ecosistemes fluvials per tal que actuïn com a amortidors fluvials davant de precipitacions petites i recurrents d'origen torrencial. La iniciativa compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad FSP, del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), dins la convocatòria de subvencions per al foment d'actuacions dirigides a la restauració d'ecosistemes fluvials i a la reducció del risc d'inundació en els entorns urbans a través de solucions basades en la natura. La convocatòria correspon a l'any 2021 i forma part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU.
