L'exposició està comissariada per Céline Mutos-Xicola i dissenyada per Marta Montenegro, s'ha inaugurat avui a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, i es podrà visitar fins al 18 de maig
La vicepresidenta Gemma Geis ha destacat que aquesta exposició busca fer entendre les diverses etapes d'aquesta institució, que va evolucionar al ritme de les necessitats canviants del territori i de la societat gironina
L'Hospici de Girona, un centre que ha compartit la vida de la ciutat durant dos segles, que ha acollit milers d'infants, dones i homes de tot el país i de més enllà, i que ha conjugat funcions de càstig i de socors, comparteix ara la seva història amb el conjunt de la ciutadania per mitjà de l'exposició «Entre quatre parets».
La mostra, comissariada per Céline Mutos-Xicola, s'ha inaugurat aquest dijous a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, amb una conferència que ha dictat la mateixa comissària de l'exposició. A l'acte també hi ha participat la vicepresidenta segona de la Diputació de Girona, Gemma Geis, i la dissenyadora de l'exposició Marta Montenegro.
Durant els seus dos segles de funcionament, l'Hospici ha evolucionat al compàs dels canvis de la ciutat i de les necessitats socials. A través dels documents d'arxius i testimonis escrits, en l'exposició es transmet, en primer lloc, la història d'un establiment quasi desconegut a la ciutat: la Casa de Misericòrdia, el primer que va ser destinat a controlar les dones. Es pretén aprofitar la seva història per fer una reflexió sobre el gènere i les polítiques morals de la il·lustració, que encara ressonen avui entre el col·lectiu femení.
En segon lloc, es destaca l'aspecte fabril i del treball: l'Hospici no es va limitar a ser la primera fàbrica (va aplegar més de cinc-cents treballadors l'any 1790), sinó que es va convertir en un espai d'aprenentatge per a milers d'infants. Recentment, el model econòmic de serveis s'està repensant, i les polítiques de reindustrialització són una realitat cada vegada més present.
«Entre quatre parets» es podrà visitar fins al 18 de maig a la sala d'exposicions de la primera planta de la Casa de Cultura de la Diputació Girona, de dilluns a divendres d'11 a 20 h i els dissabtes d'11 a 18 h (romandrà tancada del 18 al 21 d'abril i els dies festius).
La vicepresidenta Gemma Geis ha destacat que «aquesta exposició ens mostra un espai amb una història rica i complexa que ha estat testimoni de la transformació social de la ciutat durant més de dos segles». «Des de la seva creació fins al seu tancament definitiu, l'Hospici ha estat un lloc de refugi i de cura per a milers de persones, incloent infants, dones i homes, tant de la ciutat com de fora, oferint una combinació de funcions que van de l'assistència social al càstig, segons les èpoques viscudes». I ha afegit que la recerca per a fer «Entre quatre parets» s'ha fet en part amb els fons conservats a l'Arxiu de la Diputació de Girona.
Activitats paral·leles a l'exposició
S'han organitzat diverses activitats paral·leles a la mostra, que coincidiran amb les setmanes en què romandrà oberta, tret de la primera, que tindrà lloc dimecres, 12 de març, a les 11 h i a les 18 h, prèviament a la inauguració. L'alumnat de segon curs del grau en arts escèniques de l'Escola Universitària ERAM (UdG) presentarà un diàleg entre la memòria de la Casa de Cultura de Girona i els malestars contemporanis al voltant de les violències que exercim en els nostres cossos i en els dels altres. El recorregut artístic, a cura de Carolina Martínez i Judit Vidiella (professores de l'ERAM), porta per nom Navegant entre el cos i l'oblit.
D'altra banda, l'historiador Josep Calvet pronunciarà, el dimarts 15 d'abril, a les set del vespre, la conferència «Els nens jueus que fugien de l'holocaust (1940-1943)». Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, el pas de refugiats pels Pirineus va incrementar notablement. Als espanyols que fugien de la repressió franquista s'hi van afegir els que ho feien de l'Europa en guerra. Des de mitjans de l'any 1941, les pressions alemanyes van provocar que les autoritats espanyoles deixessin d'emetre visats d'entrada al país, fet que va obligar els fugitius, majoritàriament jueus, a travessar clandestinament els passos de muntanya des de França. Les comarques gironines van ser un punt important d'entrada de refugiats. Era freqüent que famílies senceres fossin arrestades: els pares eren enviats a la presó, mentre que als infants se'ls traslladava a l'Hospici, en espera d'un altre destí.
També s'han programat dues visites guiades a càrrec de Céline Mutos-Xicola, el 8 d'abril i el 13 de maig, en què es farà un recorregut per l'exposició i per alguns espais emblemàtics de la Casa de Cultura. Per participar-hi, cal fer una inscripció prèvia.
Partint del fet que molts dels infants que van viure a l'Hospici han hagut de resoldre un veritable trencaclosques per establir un ordre genealògic de la seva família, el dimarts 29 d'abril s'oferirà un taller que tindrà com a objectiu la recerca dels orígens i la descoberta de les eines que tenim a l'abast per realitzar-la. Els participants buscaran totes les pistes que els hauran de permetre desxifrar l'anonimat de nens i nenes abandonats, a través dels documents conservats a l'Arxiu de la Diputació de Girona, els arxius parroquials i el Registre Civil. Les places seran limitades i també es requerirà inscripció prèvia.
