L'exposició, que tanca el cicle De rerum natura, està dedicada a dos imaginaris en aparent confrontació, el de l'arquitectura brutalista i el de les ciutats ferals
La vicepresidenta Gemma Geis destaca que el Centre d'Art Contemporani es reafirma, amb aquesta exposició, com un espai que fomenta la reflexió i la creació artística en tots els seus àmbits
Avui, divendres, s'ha inaugurat l'exposició «Brutal/Feral. Arquitectures de supervivència» al Centre d'Art Contemporani de Girona, al Bòlit_LaRambla, amb la presència del diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps; el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona, Quim Ayats; el director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya, Xavier Fina; la subdirectora general de Promoció Cultural de la Generalitat, Íngrid Llopart; la directora dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Isabel Bernal; la directora del Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona, Ingrid Guardiola, així com els artistes i comissaris de l'exposició.
Aquesta exposició, comissariada per Andrés Hispano, tanca el cicle De rerum natura i està dedicada a dos imaginaris en aparent confrontació, el de l'arquitectura brutalista i el de les ciutats ferals, ciutats bosc o ciutats assilvestrades, a través dels treballs de Marcel·lí Antúnez, Marta Bisbal Torres, Albert Coma, ISSA (Island School of Social Autonomy), Laura Lio, Dani Montlleó i Txema Salvans.
La mostra recull l'esperit dels seixanta i la diatriba entre el brutalisme (una arquitectura i un model de ciutat basats en la propietat privada, la seguretat i la distinció clara entre l'espai públic i l'espai privat -les noves torres i castells personals-) i l'arquitectura ecosistèmica( porosa, vegetal, on la distinció entre el dins i el fora, l'espai públic i el privat, no és tan clara).
Pels comissaris, un d'aquests imaginaris no acaba de morir; l'altre no acaba de néixer. És una confrontació il·lusòria, ja que en tots dos es cultiva una arquitectura de supervivència en la qual batega la sensació que la catàstrofe és inevitable. Els murs devorats per la terra i la vegetació s'endevinen en tots dos casos, i evoquen un territori comú, el dels jardins abandonats, el dels gravats de Piranesi; una melancolia finisecular encara present en aquest segle XXI, en el qual noves visions sobre la vella dicotomia entre natura i cultura s'obren pas per comprendre-ho tot com una única realitat, natural o postnatural, lluny de les narratives que comprenen allò humà i tecnològic fora d'allò natural, màgic i salvatge.
Art i ficció graviten sobre aquestes arquitectures de supervivència, evocant l'atractiu d'una col·lisió plena de paradoxes i contradiccions: malvats sofisticats, búnquers domèstics, humans en nius o en illes que fan de niu, nius en runes industrials, cartells amb arrels, selves electròniques.
Per la vicepresidenta de la Diputació de Girona, Gemma Geisl, el Centre d'Art Contemporani de Girona es reafirma, amb aquesta exposició, com un espai que fomenta la reflexió i la creació artística en tots els seus àmbits. Un lloc on es posa en valor l'art com a eina per qüestionar el món que ens envolta i, alhora, com a vehicle de transformació social. «És aquesta la tasca de les institucions, també de la Diputació de Girona: apropar la cultura a la ciutadania implica diverses estratègies i accions que busquen garantir que l'art i la cultura siguin accessibles, inclusius i viscuts com una part activa i essencial de la societat. I això és el que procureu amb el Bòlit a Girona», ha destacat.
