El diputat de Xarxa Viària, Alfons Casamajó, ha subscrit l'acord en el marc de la 27a edició del Simposi Nacional de Vies i Obres de l'Administració Local (Vyodeal) a Barcelona
El document posa de manifest la importància d'aquestes infraestructures i demana suport a altres institucions de rang superior per millorar-les
L'evolució de les carreteres locals en els darrers anys ha estat notable. Aquestes infraestructures, que donen servei a municipis petits amb baixos nivells de trànsit, han estat considerades tradicionalment «de segona categoria». En els últims anys, però, s'han convertit en vies imprescindibles per afrontar el repte de la despoblació o per accedir a àrees turístiques d'interès.
De tot això, se n'està parlant àmpliament des d'aquest dimecres, en la jornada inaugural de la 27a edició del Simposi Nacional de Vies i Obres de l'Administració Local (Vyodeal), que organitza l'Associació Espanyola de la Carretera (AEC).
Es tracta d'un congrés que acabarà demà i reunirà al paranimf de la Diputació de Barcelona més de dos-cents especialistes de tot l'Estat espanyol per aprofundir en les necessitats i les particularitats d'aquestes vies: finançament, restriccions ambientals, demandes socials, repte demogràfic i molts altres condicionants als quals els seus gestors han de fer front.
Coincidint amb aquest esdeveniment, els diputats provincials i insulars que tenen al seu càrrec la gestió viària a les demarcacions de Barcelona, Girona, Tarragona, Gran Canària, Badajoz i València han signat aquest matí el Manifest per la rellevància de la xarxa local de carreteres, un document detallat en què s'analitzen tant les característiques com les peculiaritats de la xarxa i s'ofereix una visió detallada del paper imprescindible que té en el conjunt de la mobilitat del nostre país.
Les opcions de mobilitat a les petites poblacions i al món rural queden gairebé exclusivament limitades al transport per carretera, més concretament a les carreteres locals. I, malgrat la seva importància per al desenvolupament econòmic i social d'aquestes àrees, aquestes vies encara tenen moltes mancances que el document posa en evidència.
Està previst que, de mica en mica, la resta de diputacions, cabildos i consells insulars s'adhereixin a aquest manifest, que, segons l'AEC, arriba en un moment clau, per les properes convocatòries destinades al finançament de projectes amb fons europeus. Uns fons en què aquests ens locals confien, ja que suposaran més recursos per millorar la xarxa local.
El cas de la Diputació de Girona
Prèviament a aquest acte institucional, el diputat de Xarxa Viària Alfons Casamajó, ha intervingut aquest matí en la taula de debat «Missió i visió de les xarxes provincials: limitacions, reptes i oportunitats». Hi ha donat a conèixer l'estratègia de gestió viària de la Diputació de Girona, que actualment està integrada per 185 carreteres amb una longitud total de 783 quilòmetres arreu de la demarcació.
«La nostra prioritat és comptar amb una xarxa connectada al territori, sensible amb el seu entorn i amb les persones que hi habiten, i segura. Per això, sempre actuem parlant amb el territori, amb els ajuntaments dels municipis, que ens exposen les seves necessitats», ha destacat Alfons Casamajó, que també ha subratllat la tasca de la corporació en el desplegament de la fibra òptica «per potenciar l'equilibri territorial i la igualtat d'oportunitats».
El simposi incideix, durant dues jornades, en el paper de les xarxes locals de carreteres per vertebrar el territori, unir municipis i proporcionar als seus habitants accés als serveis bàsics. En aquest sentit, ha reservat un espai per tractar la cohesió territorial des del punt de vista de les seves limitacions i els reptes i oportunitats, i situarà les infraestructures locals davant del desafiament que comporta la transformació ecològica i digital.
La seguretat, la sostenibilitat i la connectivitat són els altres pilars d'aquesta trobada, en la qual també ha participat avui la cap del servei de Xarxa Viària de la Diputació de Girona, Neus Comas. En el seu cas, ha explicat les actuacions que es porten a terme per reduir a les carreteres la sinistralitat amb la implicació d'animals.
