Notícies

«Tresors del bisbat de Girona: el patrimoni cultural diocesà en el segle XXI», el dossier de la Revista de Girona de juliol-agost

Foto : Fotògraf: Miquel Millan

L'acte ha tingut lloc al Museu del Tresor de la Catedral de Girona

Hi han intervingut el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; el bisbe de Girona, fra Octavi Vilà; el coordinador del dossier Francesc Miralpeix; el conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, en funcions, historiador i autor d'un dels articles, Joaquim Nadal, i el director de la Revista de Girona, Gerard Bagué.

Avui dimarts ha tingut lloc, al Museu del Tresor de la Catedral de Girona, la presentació del dossier del número 345 de la Revista de Girona «Tresors del bisbat de Girona: el patrimoni cultural diocesà en el segle XXI».

Han intervingut en l'acte fra Octavi Vilà, bisbe de Girona; Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona; Joaquim Nadal, conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, en funcions, i historiador; Francesc Miralpeix, doctor i professor d'història de l'art a la Universitat de Girona i coordinador del dossier «Tresors del bisbat de Girona», i Gerard Bagué, director de la Revista de Girona, que ha estat el moderador del debat.

El dossier presenta dotze articles de diferents experts i erudits sobre el patrimoni religiós i el llegat de la catedral de Girona al llarg de la història. Articles del mateix Francesc Miralpeix, Joaquim Nadal, Joaquim M. Puigvert, Josep Bosch, Marc Sureda, Josep Pujol, Rosa Maria Gil, Joan Naspleda, Xavier Solà, Saida Palou, Sílvia Aulet i Sílvia Planas.
Francesc Miralpeix, historiador de l'art de la Universitat de Girona - Institut Català de Recerca en patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA), coordina el dossier dedicat als tresors del bisbat de Girona, un patrimoni que ha arrelat profundament en el nostre imaginari col·lectiu, ja sigui en la forma d'estilitzats campanars plantats arreu dels pobles i ciutats o en una litúrgia que ha traspassat els murs de la pràctica religiosa fins a incardinar-se en els replecs de la nostra quotidianitat.

El punt de partida d'aquest dossier, destaca Miralpeix, és el reconeixement de la riquesa patrimonial del conjunt del bisbat de Girona. «Si "tresor", en singular, concreta l'existència d'un espai museològic i evoca un seguit d'objectes únics, valuosos i col·leccionables, la forma en plural traspassa les parets capitulars i s'estén envers un llegat que entronca amb la noció àmplia i transversal del que entenem com a patrimoni cultural».

El president Miquel Noguer ha destacat en la seva intervenció que «Una de les funcions de la Revista de Girona és promoure i donar a conèixer el patrimoni material i immaterial de les nostres comarques. Sortosament la nostra demarcació és rica en persones, paisatges i en tota mena de peces de patrimoni cultural material que fan de les comarques de Girona un lloc privilegiat on viure». 

Miquel Noguer ha afegit que és obligació de la Diputació de Girona, en la mesura que sigui possible, «contribuir a la preservació del patrimoni diocesà», tot i que sigui responsabilitat del conjunt de la societat gironina «no deixar que els valors d'una cultura secular es dilueixin fins a desaparèixer (...) És una tasca comuna, que implica també al bisbat, la de transmetre els valors culturals que els tresors del bisbat de Girona representen. Més enllà de les doctrines hi ha un fil comú que ens permet mantenir un llegat que ha de ser forçosament preservat».

El dossier s'estructura en quatre blocs («Testimoni de la presència», «Vivències, paraules i sons», «Protegir, conservar i difondre» i «Passat, present i futur») que tracten sobre diferents camps de coneixement, com la música, l'art, la gestió museística, l'arxivística, la història, l'antropologia o la política i que atresoren un coneixement del patrimoni en general i de la realitat del bisbat de Girona en particular.

 

Els articles i els autors que hi fan aportacions són:

«La catedral de Girona: una emergència dominant», de l'historiador i director, entre el 2013 i el 2022, de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA), Joaquim Nadal Farreras.

«Els temples parroquials del bisbat de Girona. Un palimpsest arquitectònic i artístic», de Joaquim M. Puigvert Solà, historiador i professor de la Universitat de Girona. 

«Tresors i museus», de Joan Bosch Ballbona, historiador de l'art i professor de la Universitat de Girona.

«Protagonistes i veus d'una llarga història», de Marc Sureda Jubany, conservador del Museu Episcopal de Vic.

«Entre la bonhomia i l'heterodòxia. Un repàs a l'obra literària des dels goigs fins al segle xx» i «La música, una riquesa evanescent», del professor de l'ESMUC i escriptor, Josep Pujol Coll.

«Josep Maria Marquès, visions des de la crisàlide», de la historiadora Rosa Maria Gil.

«La Delegació Episcopal per al Patrimoni Cultural» i «Preservar la memòria. La custòdia documental», de Joan Naspleda Arxer, delegat episcopal per al Patrimoni Cultural, i també director de l'Arxiu Diocesà, l'Arxiu Capitular de la Catedral i la Biblioteca Diocesana del Seminari.

«Festa, celebració i rituals. Un pou viu de cultura immaterial», de l'historiador Xavier Solà.

«Noves mirades. El patrimoni religiós del bisbat en l'escenari turístic i audiovisual», de Saida Palou Rubio, investigadora de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA) - Universitat de Girona i Sílvia Aulet Serrallonga, docent de la Facultat de Turisme i directora de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona.

«A l'ombra de la catedral. El llegat jueu, entre la mística i la matèria», de Sílvia Planas Marcé, historiadora i directora del Museu d'Història de Girona.