Aquest cap de setmana ha tingut lloc la inauguració de les coves del Pasteral, al Centre de Divulgació de l'Espai Natural i Arqueològic de la Muntanya de Canet i les Coves del Pasteral (antiga estació), a la Cellera de Ter.
L'acte, presidit per Francesc Boïgues Codina, alcalde de la Cellera de Ter, ha comptat amb la participació d'Eva Viñolas, diputada d'Assistència als Petits Municipis de la Diputació de Girona.
El diumenge, els veïns del municipi van poder visitar l'interior de les coves i gaudir de la presentació de les diverses intervencions que s'han fet a la zona.
Les obres han estat subvencionades per la Diputació de Girona amb una ajuda per a la restauració i conservació d'immobles d'interès patrimonial, per import de 15.672.87 € .
L'any 2020 es van realitzar diferents actuacions a les coves del Pasteral gràcies a una subvenció de la Diputació de Girona destinada a la restauració i conservació d'immobles d'interès patrimonial. Aquestes actuacions van permetre descobrir una nova galeria, fins ara desconeguda, amb interessantíssimes restes d'inhumacions. Es va treure a la llum una nova possible entrada antròpica, es van adequar els accessos a la zona i es va protegir l'espai de treball del deteriorament, l'erosió i l'espoli.
Ara, s'ha portat a terme la segona fase de les actuacions. Aquestes noves obres han consistit en una adequació dels accessos i l'entorn de les coves per tal de millorar¿ne les condicions i promoure'n l'estudi i la visita, en donar continuïtat a les possibles entrades antròpiques localitzades i en continuar potenciant la seguretat de l'espai i protegint¿lo del deteriorament i l'espoli.
Les coves del Pasteral són, des de l'any 2019, de titularitat pública. L'Ajuntament de la Cellera de Ter ha treballat intensament per a l'obertura i l'adaptació per a l'ús públic d'aquests espais, en l'adequació del seu entorn i en la promoció dels seus valors patrimonials, tant naturals (geològics i faunístics) com culturals (arqueològics i antropològics).
Amb aquest projecte s'ha localitzat i reobert l'entrada antròpica original de la cova del Pasteral, la més gran de la comarca, per tal d'accedir a zones de la cavitat desconegudes fins ara, on, recents inspeccions arqueològiques constaten que es podrien trobar importants restes d'enterraments neolítics datats entre el V i IV mil·lenni a. C.
Segons la carta arqueològica de la Generalitat de Catalunya, es tracta d'una «cavitat natural oberta en els marbres de les Guilleries que va ser molt malmesa en el seus primers trams per l'explotació d'una pedrera. La seva entrada original es troba probablement totalment reblerta de sediments, i l'entrada actual correspon a l'oberta per la dita pedrera». Té un recorregut mínim de 290 metres, sales i galeries a diferents nivells, i es creu que és més extensa del que avui es coneix.
