La Diputació de Girona ha reeditat el llibre Sant Feliu de la Costa Brava de Gaziel dintre la col·lecció «Josep Pla». Com diu l'escriptor Lluís-Anton Baulenas al pròleg, aquest text de Gaziel sobre la seva vila nadiua és un intent d'emprar el rigor periodístic que sempre va caracteritzar aquest autor en la descripció dels efectes del pas del temps en un paisatge donat, tant natural com humà.
Segons diu l'escriptor al pròleg «Gaziel, en aquest retrat, sovint sensible, sempre precís, d'un món del qual pressent l'esvaïment, acumula informacions històriques i culturals per deixar constància del poc temps que ens és donat per descriure el nostre entorn».
«Sant Feliu de la costa Brava és una mena de doble biografia, la de l'autor i la de la vila. Hi trobem el Gaziel reflexiu i alhora historiador, hi veiem la marca personal; hi ha opinió, hi ha els seus dubtes sobre l'ahir, l'avui i el demà de sant Feliu de Guíxols. I com a periodista de mena, Gaziel hi esmerça una feina exhaustiva de documentació, d'acudir a les fonts, encara que els fets narrats provinguin directament de la seva memòria».
Un historiador no ho hauria fet millor. La diferència és que Sant Feliu de la Costa Brava no és un llibre d'història. Si bé avança en sentit cronològic, en certa manera està organitzat miscel·làniament, per centres d'interès. Es pot obrir per qualsevol capítol. Això el fa atractiu i modern, divers, amè... i ens aporta els apunts reflexius a què ens té acostumats l'autor.
En aquest llibre, Agustí Calvet, Gaziel, ja gran, el 1963, molt poc abans de morir, rememora els seus records de tota una vida, a Sant Feliu. «Són records engruixits per la curiositat, la mateixa curiositat del periodista de sempre, que burxa, grata i obté la informació que li cal per aprofundir, matisar i enriquir el record. Són estampes, remembrances d'una vila i d'un país que se'n van, que se n'anaven», diu Baulenas.
Es tracta del Gaziel gran documentalista tocat per la malenconia; és a dir, la precisió i la passió aplicades al que ell sempre va denominar les seves tres realitats superiors: la terra, la gent, l'idioma.
Però l'autor hi afegeix una aposta: des del seu 1963 premonitori de mort, llança al lector del futur, talment com si diposités el seu llibre en una càpsula del temps i la soterrés, el repte de comprovar si totes les profecies que hi deixa anar es compleixen o no.
Com diu l'escriptor Lluís-Anton Baulenas al pròleg: «Golafre de vida, no enyora el que no ha viscut durant el seu període vital, sinó el que li hauria agradat viure, d'aquí a quaranta mil anys, d'aquí a dos-cents mil anys».
«El llibre és d'una contemporaneïtat esfereïdora gairebé sorgida d'un encanteri. Les pàgines de repàs històric, no cal dir-ho, són interessants i amenes. Gaziel excel·leix en les descripcions amb l'afegitó d'inqüestionable valor que molts dels fets narrats ho són gràcies al mateix record o al testimoni directe d'amics i parents. Però allà on hi ha opinió, la cosa es posa seriosa. Gaziel s'estima massa la seva localitat natal, ha viscut ja moltes guerres en sentit estricte, exilis interiors i exteriors, per culpa dels uns o dels altres, com perquè a l'hora de la velledat hagi de callar. I la premonició de la destrucció del territori, explicada per ell en una data tan primerenca, és impressionant, perquè sorgeix del convenciment intern que tot és fruit d'un guany purament especulatiu i que no aportarà res al progrés del seu poble i de la Costa Brava», explica Lluís-Anton Baulenas.
Ara, amb la reedició de Sant Feliu de la Costa Brava, un llibre ja «antic» i que no deixa de ser, en part, memorialístic, tenim l'portunitat de jutjar sense distorsions ideològiques el seu valor literari.
El llibre s'acompanya d'una mostra interessant i exhaustiva de material gràfic. Gràcies a la col·laboració de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, s'han pogut reproduir en el llibre pràcticament totes les imatges d'època incloses a l'edició de 1963 que va publicar l'editorial Aedos, així com els dibuixos de Narcís Masferrer, actualment custodiats a l'Arxiu Municipal.
Agustí Calvet, Gaziel
Agustí Calvet, és a dir, Gaziel (Sant Feliu de Guíxols, 1887 - Barcelona, 1964), va ser un dels millors periodistes europeus de la primera meitat del segle xx, com ho demostren els seus articles publicats a La Veu de Catalunya i La Vanguardia sobre la Primera Guerra Mundial. De tarannà conservador, catalanista i antifranquista, va desenvolupar una obra personal en què el rigor intel·lectual sempre despuntava, encara que fos per parlar de la pròpia experiència, com ara a Tots els camins duen a Roma o Meditacions en el desert.
Home de conviccions inalterables, que el van dur a l'exili el 1936 i, en retornar el 1940, a ser jutjat pels tribunals franquistes, va vincular estretament la seva obra als tres valors que per a ell eren essencials, i que havia resumit així: «la nostra terra, la nostra gent, la nostra parla».
La col·lecció «Josep Pla»
La col·lecció «Josep Pla» de la Diputació de Girona està concebuda per publicar obres literàries de qualitat que estableixin una relació entre la cultura i les terres de Girona. En aquest sentit, aquesta col·lecció treballa en una línia de publicació centrada, d'una banda, en la recuperació d'obres literàries ja exhaurides o descatalogades i, de l'altra, en la voluntat d'editar materials literaris que, per les seves condicions específiques, difícilment són atesos pel mercat editorial.
La col·lecció «Josep Pla» presenta dues etapes: un primer període comprès entre els anys 1986-2008, en què es publiquen vint títols; i una segona etapa, iniciada l'any 2009, amb el nomenament d'un director, d'un consell assessor i d'un equip d'edició que assumeixen la voluntat d'assentar un projecte editorial capaç de posar a l'abast del públic unes obres literàries que formen part del nostre patrimoni cultural.